Acaba el Festival de Màlaga i des de La Finestra Digital fem un petit recorregut per algunes de les pel·lícules que han passat per la Secció Oficial.
Fernando Colomo torna de nou amb la seva darrera pel·lícula “Antes de la quema”, una pel·lícula que el propi director defineix com de gènere “fluid”, atès que conté elements molt diversos que bé podrien definir-la com un thriller (una narco-xirigota com anuncia el seu cartell), però també com una comèdia. Ambientada en ple carnaval de Cadis i amb el concurs de xirigotes com a teló de fons, conté uns gestos de complicitat humorístics molt marcats sobre la idiosincràsia pròpia dels gaditans. “Antes de la quema” és una pel·lícula original, enginyosa, que ens fa riure i en la que es nota una bona direcció d’actors i d’actrius.
L’argument ens explica la història de Quique (Salva Reina), un xirigoter amb un treball precari de mitja jornada que s’alia amb un grup de narcotraficants per fer-se amb un carregament de droga confiscat per la policia abans que es procedeixi a la seva crema. L’actriu Maggie Civantos comentava amb encert que no s’inventaven res, que cada dia es creuava amb gent del carrer que bé podrien ser qualsevol personatge de la pel·lícula, encara que Colomo ha optat per passar-los una mica de voltes.
Fernando Colomo acumula molts anys d’ofici i encara que el seu cinema dista molt de les propostes que en els darrers anys han innovat el panorama cinematogràfic espanyol, es nota la seva experiència, segueix tenint el seu públic i sobretot el recolzament dels mitjans de comunicació més afins a l’Acadèmia de Cinema. És evident que “Antes de la quema” es beneficiarà d’aquests gestos de complicitat gaditans a la taquilla, encara que també va comentar la seva productora que desconeix com es rebrà la pel·lícula fora d’Andalusia.
Seguim amb “Abuelos”, l’opera prima del director i autodefinit emprenedor Santiago Requejo. En ella ha volgut plantejar que l’emprenedoria no és una qüestió lligada exclusivament als joves, sinó que a partir dels 50 també és un bon moment per fer-ho. Els protagonistes són tres amics que, a partir de la iniciativa i necessitat d’un d’ells, decideixen aventurar-se a muntar un negoci, concretament una guarderia infantil que pugui cobrir les necessitats personals d’uns pares àvids de conciliar la vida professional i la familiar.
“Abuelos” és una pel·lícula de to amable i esperançador, que tracta el problema de l’atur a les persones més grans de 50 anys des de la comèdia, però amb un punt de drama en el fons. “No podem permetre’ns el luxe de perdre el talent dels més grans de 50 anys”, diu el seu director. Efectivament, pel·lícules com aquesta tornen el protagonisme a una generació que reclama el seu espai i de la que no podem prescindir. Protagonitzada per Carlos Iglesias, Ramón Barea i Roberto Álvarez, els tres actors aconsegueixen un equilibri perfecte entre els seus personatges, els quals representen perfils molt diferents, amb necessitats i finalitats variades, però que tenen en comú la tendresa i emoció que destil·len a cada minut del metratge.
I seguim amb una de les joies que ens deixa aquest Festival i que a més és una de les pel·lícules més esperades. Es tracta de “Litus”, la nova proposta de Dani de la Orden, adaptació al cinema de l’exitosa obra de teatre de Marta Buchaca i la que, segons el propi director, és la seva obra més personal. La pel·lícula ens explica la trobada d’un grup d’amics uns mesos després del suïcidi de Litus, el personatge absent que dona títol a la pel·lícula. La trobada té lloc al pis que compartia Litus amb el seu millor amic, un espai ampli que es converteix en un altre personatge de la pel·lícula una arena en la que tots els personatges deixaran fluir les emocions contingudes no només en els darrers mesos sinó inclús en els darrers anys. La mort primerenca, els comiats pendents i els canvis d’etapa són elements que aborda la pel·lícula. També és una història d’amistat, sobre acceptar a cadascun dels amics tal i com és.
Encara que el repartiment de “Litus” és molt coral, destaca especialment Quim Gutiérrez, actor capaç de transmetre veritat i emoció a cada escena. En aquest cas s’endú un just protagonisme en el que potser és el millor moment del film. I destacar també a Belén Cuesta, que en aquest cas confirma que pot fer altres papers de registre molt diferent al que ens té acostumats.
I per acabar, una altra proposta interessant. Es tracta de “El despertar de las hormigas”, una producció entre Espanya i Costa Rica dirigida per Antonella Sudasassi. Aquesta sí que és una pel·lícula de feminisme molt marcat, no pel que reivindica sinó per la situació que exposa i les passes que fa la seva protagonista.
La situació de la dona a la família i a la relació de parella, sempre a disposició dels altres, oblidant-se fins i tot d’ella mateixa. I aquesta situació es concreta en la història d’Isabel (Daniela Valenciano), una costurera d’una àrea rural de Costa Rica a qui se li comença a torçar la imaginació davant la pressió de la família perquè tingui un tercer fill, “el mascle”. Assistim a l’angoixa que pateix, a la lluita interna entre els seus propis desitjos i el que volen els altres. “El despertar de las hormigas” es una pel·lícula plena de metàfores i símbols, molt cuidada i treballada en cadascuna de les seves escenes, que parla dels petits avenços que fan les dones a la seva vida quotidiana i que continua més enllà del seu final al cap de l’espectador.
Envía una resposta