Després de passar pel festival de Cannes i convertir-se en la pasada edició en el primer film d’animació en competir a la Secció Oficial del Festival de San Sebastián, arriba a les pantalles el darrer treball de Mamoru Hosoda (Wolf children, El niño y la bestia): Mirai, mi hermana pequeña.
El seu protagonista és en Kun, un nen de 4 anys a qui la vida canviarà el dia que els seus pares tornen a casa amb la seva germana petita. El deixar de ser el centre d’atenció li provocarà un reguitzell de sentiments entre la gelosia i la inseguretat que haurà d’anar vencent amb l’ajuda de presencies que se li manifestaran al jardí de casa: des de la versió adolescent de la seva germana a l’encarnació humana del gos de la familia.
A la vegada els pares, també hauran de canviar rutines, quan la mare decideix tornar a la feina i el pare s’ha de fer càrrec de la casa i els dos petits amb no gaire traça.
En el que ell mateix ha definit com el seu treball més personal, Mamoru Hosoda recorre a un dibuix que beu de l’estil clàssic de l’animació nipona, i a una forma narrativa que mescla el costumbrisme i el fantàstic amb un estil natural i proper.
Realisme i imaginació es donen la mà per teixir una historia entranyable que s’explica amb els tocs de fantasia tan habituals de l’anime nipó, pero que sobretot posa un delicat focus en els factors humans i la gestualitat, tornant la quotidianitat d’una família i els petits reptes de l’infantesa en una trama tan emotiva com emocionant.
Envía una resposta