Primera jornada del Festival de Màlaga, el que és sinònim de moltes arribades, vàries inauguracions i poques pel·lícules… Així que avui ha estat un dia de curtmetratges, concretament del bloc composat pel Programa 1 (la forma en què s’agrupen els curtmetratges al Festival de Màlaga).
Com sempre una introducció inicial amb la presència de tots els directors i directores, on parlen una mica de la seva proposta. La majoria presenten amb nervis els seus primers treballs i s’enfronten al seu primer passi amb públic, altres han passat ja per diversos festivals… Però com sempre, el millor judici són els aplaudiments i comentaris immediats dels assistents, que no han dubtat en sentenciar que la millor nota se l’ha endut “Mujer sin hijo” d’Eva Saiz.
Eva Saiz ens presenta a Tere o “la vida invisible d’una dona crescuda als marges de la vida dels altres” que un dia decideix llogar una habitació a un noi de províncies que busca feina. Entre ells es crea una bonica afinitat que Saiz construeix amb la senzillesa d’un selfie al sol a una terrassa, un plat de pasta o la col·locació de la compra a la cuina. I si bé aquesta relació podria ser la pròpia entre una mare i el seu fill, Tere no veu al fill exactament com un fill… Els dos personatges es caracteritzen per la innocència i la tendresa, però marcats també per una solitud que fa que es trobin l’un amb l’altre.
També ha tingut molt bona acollida “Mohcine” de Juan Gautier, un retrat breu però minuciós de la duresa d’una jornada de treball d’un rider. No més de 6 minuts per condensar frustracions o mirades de resignació, però amb espai per a l’esperança que transmeten aquells pels quals és necessari sortir endavant.
I finalment “Benidorm 2017” de Claudia Costafreda, una interessant proposta que construeix una història de solituds amb la comicitat de Yolanda Ramos i a partir d’una sinopsis tant inversemblant com un suposat tsunami a Benidorm…
Envía una resposta