Hem arribat a l’equador de la sisena edició del Festival Americana. En el Dia Internacional de les Dones, analitzem dos films de personatges principals femenins: una pel·lícula de la secció NEXT, formada per títols arriscats, i una de la secció TOPS, la principal del festival.
Madeline’s Madeline
Madeline’s, dirigida per la realitzadora i actriu Josephine Decker, és un dels títols més experimentals i arriscats de l’Americana 2019. La cinta segueix a Madeline, una noia de catorze anys amb certa inestabilitat psicològica. Arrel d’unes classes d’improvisació teatral, a la seva vida es barregen realitat i imaginació.

La història recorda a les pel·lícules del guionista i director Charlie Kaufman, especialment Synecdoche, New York (2008), on el protagonista convertia una rèplica de Nova York en un gran complex teatral. A diferència d’aquesta i altres pel·lícules que s’endinsen en els límits entre realitat i ficció a partir d’una ment lliure, Madeline’s Madeline és una obra excessivament caòtica, desconcertant. De fet, més que una pel·lícula acabada sembla un esbós a mig fer. Malgrat la bona interpretació de l’actriu protagonista, Helena Howard, i a comptar amb algunes imatges poderoses, Madeline’s acaba saturant i convertint-se en un experiment fallit.
Nota: 4
Support the Girls
Support the Girls és una dramedy que segueix la jornada laboral de Lisa (interpretada magistralment per Regina Hall), l’encarregada d’un sports bar nord-americà on noies joves atenen amb roba hot a una clientela diversa i patètica: moters, policies, vells verds, … Dirigida per Andrew Bujalski, la història es centra en la superació de les batalles quotidianes a las que s’enfronten aquestes dones en un entorn eminentment masclista i de gran precarietat laboral, a partir del seu companyonia i amistat.

Support the Girls remet en to i temàtica a algunes pel·lícules nord-americanes dels darrers temps que retraten la cara B del somni americà, com Fast Food Nation (Richard Linklater, 2006) o la més recent The Florida Project (Sean Baker, 2017). La cinta es mou amb fluïdesa entre el drama i la comèdia, encara que no arriba a aprofundir en els conflictes dels seus personatges, alguns d’ells molt estereotipats, i les subtrames de les secundàries no estan ben definides ni acompanyen a la història principal.
Nota: 6,5
Envía una resposta