Hem arribat a l’equador de la sisena edició del Festival Americana. En el Dia Internacional de les Dones, analitzem dos films de personatges principals femenins: una pel·lícula de la secció NEXT, formada per títols arriscats, i una de la secció TOPS, la principal del festival.

Madeline’s Madeline

Madeline’s, dirigida per la realitzadora i actriu Josephine Decker, és un dels títols més experimentals i arriscats de l’Americana 2019. La cinta segueix a Madeline, una noia de catorze anys amb certa inestabilitat psicològica. Arrel d’unes classes d’improvisació teatral, a la seva vida es barregen realitat i imaginació.

Madeline’s Madeline

La història recorda a les pel·lícules del guionista i director Charlie Kaufman, especialment Synecdoche, New York (2008), on el protagonista convertia una rèplica de Nova York en un gran complex teatral. A diferència d’aquesta i altres pel·lícules que s’endinsen en els límits entre realitat i ficció a partir d’una ment lliure, Madeline’s Madeline és una obra excessivament caòtica, desconcertant. De fet, més que una pel·lícula acabada sembla un esbós a mig fer. Malgrat la bona interpretació de l’actriu protagonista, Helena Howard, i a comptar amb algunes imatges poderoses, Madeline’s acaba saturant i convertint-se en un experiment fallit.

Nota: 4

Support the Girls

Support the Girls és una dramedy que segueix la jornada laboral de Lisa (interpretada magistralment per Regina Hall), l’encarregada d’un sports bar nord-americà on noies joves atenen amb roba hot a una clientela diversa i patètica: moters, policies, vells verds, … Dirigida per Andrew Bujalski, la història es centra en la superació de les batalles quotidianes a las que s’enfronten aquestes dones en un entorn eminentment masclista i de gran precarietat laboral, a partir del seu companyonia i amistat.

Support the Girls

Support the Girls remet en to i temàtica a algunes pel·lícules nord-americanes dels darrers temps que retraten la cara B del somni americà, com Fast Food Nation (Richard Linklater, 2006) o la més recent The Florida Project (Sean Baker, 2017). La cinta es mou amb fluïdesa entre el drama i la comèdia, encara que no arriba a aprofundir en els conflictes dels seus personatges, alguns d’ells molt estereotipats, i les subtrames de les secundàries no estan ben definides ni acompanyen a la història principal.

Nota: 6,5

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies