Ben-Hur al Teatre Coliseum
3Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

Una adaptació, pretesament humorística, del clàssic cinematogràfic Ben-Hur basat en la novel·la de Lewis Wallace, ensopega al Teatre Coliseum. Amb l’excusa de l’humor i dels efectes audiovisuals, la companyia madrilenya Yliana col·loca l’espectador entre l’espasa i la paret. 

La hilaritat es confon amb una dubtosa amabilitat que pretén apropar aquesta història de romans a un públic profà. Ben-Hur ens repta amb un espectacle sacsejant de ritmes descompassats. Un accident provoca les desventures de Ben-Hur. En la seva detenció, lluita i rebel·lia, però, s’hi veuran reflectits els tres pilars sobre els quals l’espectador haurà de decidir. Anem a pams:

Ben-hur Teatre Coliseum

1. La detenció. Talment com Ben-Hur traït per Messala, ens sentim presoners d’una representació que humilia l’intel·lecte. I no només pel que es veu obligat a veure i escoltar, sinó, pel que es veu empès a fer. Però mai hauria imaginat, tot sigui dit, que seria capaç d’endinsar-me tant en el paper d’un esclau romà. La buscada interacció amb el pati de butaques sotmet alguns espectadors dissortats a exposar-se públicament a l’escarni.

2. La lluita. A Ben-Hur hi ha espai per a projeccions cinematogràfiques, efectes sonors, cançons i un humor de pesada digestió. Les qüestions tècniques funcionen però la història ens assenyala l’abisme d’una comicitat exagerada i llunyana. La lluita per trobar aspectes positius em van privar de fugir. Això, i que estava assegut al bell mig de la filera.

Ben-Hur Teatre Coliseum

3. Rebel·lia. L’humor com a eina de transformació, de noves mirades i, fins i tot, de pur divertiment, aquí es passa de rosca. Ja no hi ha marxa enrere. Com si el nostre nivell de comprensió hagués quedat reduït al d’un lluç davant les explicacions d’un os formiguer abans de cruspir-se’l, l’obra es debat entre l’astracanada i el mal gust. I allò que pretén ser un acte rebel, esdevé una corrua esperpèntica de tòpics que en una societat progressista s’haurien de desterrar.

És cert, però, que la direcció de David Ottone i Juan Ramos sembla voler apropar Ben-Hur a un públic jove, amb una proposta divertida i absurda. I tot i que s’intenten posar en relleu aspectes actuals com la reivindicació de la dona, aquests se li giren en contra. Potser perquè de tant tibar el cordill, la intel·ligència del pati de butaques queda en entredit. I això, a aquest Ben-Hur el fa galdós.



On: Teatre Coliseum
Dates: Fins el 17 de Març
Durada: 110 minuts
Direcció: Yllana
Intèrprets: Agustín Jiménez, Elena Lombao, Victor Massán, Fael García i Richard Collins Moore


Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies