L’Acadèmia de Hollywood fa temps que sap que la seva gala anual va perdent audiencia, que no enganxa a les noves generacions i que li calen idees innovadores per remuntar el vol. Aquest any s’havien fet propostes com donar un premi a la Millor Pel.lícula Popular, donar alguns dels guardons durant la publicitat per guanyar temps o col.locar els nominats a dalt abans d’enunciar al guanyador per estalviar el temps de passejada fins l’escenari. Al final cap va tirar endavant, però vista la cerimònia tampoc haguessin millorat gaire el resultat ni evitat el desastre (almenys mediàtic) d’aquests Oscars 2019.
Hi ha hagut entrega d’estatuetes, força repartides, però el que quedarà pel record d’aquests Oscars, i potser ni això, és que ha estat una de les cerimonies més insulses i avorrides de la historia, que la falta de presentador va deixar el protagonisme en un pupurri extrany d’entregadors de premis, que no es va fer ni el mínim esforç d’incloure una imatge de Stanley Donnen al In Memoriam, que en una época social i políticament convulsa no hi va a ver cap reivindicació als discursos, i que el mètode de votació dels acadèmics ha acabat provocant l’entrega d’Oscars esperpèntics.
Precisament un que no ha generat entusiasme en pràcticament ningú és el premi gros, el de Millor Pel.lícula, que ha anat a mans de Green Book. A la cinta de Peter Farrelly no li manquen qualitats, però considerar-la el millor que s’ha fet al 2018 sembla força unànimament excessiu. L’equip en ple pujava a l’escenari per recollir l’Oscar final, anunciat per Julia Roberts, i que se sumava als altres 2 premis que ja havia acumulat al llarg de la nit: el de Millor Actor Secundari per Mahershala Ali i el de Millor Guió Original per Nick Vallelonga, Brian Currie i el mateix Farrely.
Pels debats post-cerimònia quedarà si el fet que hi hagués dues grans nominades l’ha acabat afavorint al dividir els vots, i si el guardó envia de nou el missatge de que les cintes sobre temes tan delicats com el racisme són premiables sempre i quan no es mullin massa ni se surtin de la norma d’una feel good movie.
Què ha quedat doncs per les dues pel.lícules que partien amb més nominacions? Un resultat molt desigual.
“Roma” ha portat a Alfonso Cuarón fins a tres vegades a l’escenari, per recollir les estatuetes a Millor Pel.lícula de Parla no Anglesa, Millor Fotografia i Millor Direcció. Aquest últim premi el recollia de mans del seu colega Guillermo del Toro, posant el punt i seguit a una ratxa en què en 5 dels darrers 6 anys, el premi a la direcció ha anat a parar a un realitzador mexicà.
Per la seva banda, “La Favorita” no ha pogut fer honor al seu nom i s’ha hagut de conformar amb el premi a la Millor Actriu per Olivia Colman. La britànica ha fet bones així les lloances a la seva encarnació de la Reina Anna i ha protagonitzat un dels discursos més emotius de la gala en el que, a banda de les seves companyes de repartiment Emma Stone i Rachel Weisz, ha tingut paraules de reconeixement per la co-nominada Glenn Close (amb 7 nominacions al currículum encara no l’ha guanyat mai).
Les que tampoc han marxat gens descontentes de la gala, són les dues pel.lícules més “populars” que aquest any havien acaparat un bon grapat de nominacions en les categories principals.
Després de l’èxit als Globus d’Or, “Bohemian Rapsody“, el biopic sobre la història de Queen, sortia ahir dels Oscars amb 4 premis. Des del més previsible per Rami Malek i la seva encarnació de Freedie Mercury com a Millor Actor, fins al controvertit premi al Millor Muntatge (de res han servit els videos que han fet fortuna a les xarxes evidenciant els errors de muntatge de la pel.lícula), passant per Millor So i Millor Muntatge de So.
Per la seva banda, l’altre blockbuster multinominat, “Black Panther” ha sentit el seu nom fins a 3 vegades. Millor Disseny de Producció, Millor Vestuari i un escandalós Oscar a la Millor Banda Sonora (en una categoria que ja havia deixat fora de les nominades algunes de les millors de l’any) han estat els reconeixements de l’Acadèmia a la història del superheroi de Wakanda que va rebentar taquilles l’any passat.
En l’apartat musical, si hi havia un Oscar cantat, valgui la redundància, era el de Millor Cançó que s’ha emportat una emocionadíssima Lady Gaga. Si algú encara tenia dubtes, la interpretació que n’han fet a l’escenari ella mateixa i Bradley Cooper, no deixava marge a la sorpresa. “Shallow” el tema principal de “Ha nacido una estrella” culmina així una llarga llista de premis però es queda com a únic reconeixement als Oscar pel debut de Cooper darrera la càmera.
També amb un sol Oscar s’han hagut de conformar diverses de les altres favorites. Regina King recollia el de la Millor Actriu Secundaria pel paper de la mare de la protagonista a l’emotiva “If Beale Street Could Talk“.
El retrat íntim del primer home que va trepitjar la lluna realitzat per Damien Chazelle a “First Man” s’ha quedat amb un discret premi als Millors Efectes Especials. La història del ex vicepresident Dick Cheney a “Vice” només ha recollit el premi al Millor Maquillatge i Perruqueria. A qui si li ha sabut a gloria el seu únic Oscar és a Spike Lee, que en sentir el seu nom en el premi al Millor Guió Adaptat per “Infiltrado en el KKKlan” ha protagonitzat un dels pocs moments divertits de la gala en saltar als braços de Samuel L. Jackson sobre l’escenari.
Una de les categories on a pràcticament ningú li hagués semblat malament que la guanyadora fos qualsevol de les nominades, era la de Millor Pel.lícula d’Animació. L’estatueta ha estat finalment per “Spider-man: Un nuevo universo” un prodigi de la traslació del llenguatge dels còmics a la gran pantalla, obra de Bob Persichetti, Peter Ramsey, i Rodney Rothman.
Qui no ha pogut sentir el seu nom a l’auditori ha estat Rodrigo Sorogoyen que competia amb “Madre” en la categoria de Millor Curt. L’Oscar se l’ha endut finalment “Skin“. La llista d’oscaritzats de l’any la completaven el Millor curt documental “Period. End of sentence“, el Millor Documental “Free Solo” sobre la proesa de l’escalador Alex Honnold filmada per Jimmy Chin i Elizabeth Chai Vasarhelyi. I el Millor Curt d’animació per l’obra de la Pixar, “Bao” de Becky Neiman-Cobb i Domee Shi.
Una gala doncs, sense res destacable i que hauria d’enviar definitivament a l’Academia de Hollywood al racó de pensar si vol seguir convencent a mig planeta de passar la nit desperts per seguir-los i salvar la que fou la gran festa del cinema per les futures generacions, ara que hi ha tantes entregues de premis menjant-se-li el terreny.
Envía una resposta