¿Podrás perdonarme algún día?
7.5Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

Just el cap de setmana en que s’entregaran els Oscars, ens arriba una altra de les competidores a les estatutes daurades, amb dos protagonistes nominats i una història que es basa en el cas real d’una escriptora que va falsificar fins a 400 cartes d’autors com Dorothy Parker o Nöel Coward per vendre-les a col.leccionistes de Nova York.

Lee Israel (Melissa McCarthy) és una escriptora que després d’haver escrit algun llibre biogràfic de moderat èxit es troba en un atzucac creatiu. La seva única idea és escriure una biografia de la cantant Fanny Brice. Una idea a la que la seva agent literaria (Jane Curtin) no li veu cap futur. El seu caràcter agre, malcarat i rude, sumat a l’alcoholisme i falta d’higiene fan que la Lee no sigui una persona a la que ningú estigui disposat a donar un cop de mà, excepte el seu únic amic Jack (Richard E. Grant). Inmersa en un forat econòmic i emocional, un dia trobarà per casualitat una carta que li donarà una via de guanyar diners per subsistir: falsificar i vendre a col.leccionistes suposades mostres epistolars d’escriptors famosos. En aquestes falses cartes abocarà el seu enginy i ironia, composant irònicament la seva millor obra en uns papers dels que no pot reconèixer l’autoria.

podras perdonarme algun dia

Dirigida per Marielle Heller, ¿Podrás perdonarme algún día? esdevé una mena de comèdia criminal molt negra que sobretot es manté molt honesta dins de les seves ambicions, sense voler abarcar més d’allò que pot oferir. En aquest sentit, la pel.lícula a estones dóna la sensació de que hagués pogut extendre’s o aprofundir més, però a la vegada traspira una sencillesa i humanitat mesurades i coherents.

Uns trets característics que es concentren en la seva protagonista. Una Melissa McCarthy allunyada de la seva imatge habitual que ha vist reconeguda amb la nominació a l’Oscar la composició d’aquest personatge. Una dona que no intenta en cap moment guanyar-se el favor de l’espectador i que molt al seu pesar acabarà aconseguint una espurna d’empatia. La Lee és l’anti protagonista, una dona malcarada, desagradable per tots els seus cantons, borratxa, malparlada, patètica i capaç d’apunyalar per l’esquena els pocs que es preocupen per ella. I tot i així, McCarthy aconsegueix que darrera els seus ulls petits i la seva boca de somriure amarg endevinem una persona plena de pors i soledat intentant nedar contracorrent en una societat d’estereotips.

Tant ella com el seu company Richard E. Grant, com en general totes les situacions que va plantejant el guió basat en fets reals de Nicole Holofcener i Jeff Whitty encerten a donar el to vivaç i carregat d’ironia a una historia trista que hagués pogut recrear-se en el més sòrdid melodrama i en canvi, com la seva protagonista, acaba mantenint-se flotant a base d’enginy.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies