Destroyer. Una mujer herida
5Valoració
Puntuació dels lectors: (1 Vot)
7.0

Decebedor film de gènere de Karyn Kusama, amb una Nicole Kidman sobreactuada i irrecognoscible sota el maquillatge.

1. Dones i cinema

François Truffaut, crec que a Le plaisir des yeux, va deixar escrit que es fan pel·lícules perquè hi surtin les dones i perquè les mirin les dones. Aquest manament fílmic, molt nouvelle vague i a hores d’ara, segons com, políticament no gaire correcte, tenia a veure amb una inclinació natural de l’autor de L’homme qui aimait les femmes, però també amb la constatació que, si més no al seu temps, les parelles anaven al cinema i era la dona qui triava la pel·lícula. Moltes coses han passat d’ençà d’aleshores, en les sales fosques i en la vida, i algun dia caldria reavaluar, qui tingui capacitat per fer-ho, si en temps postcinematogràfics –o poli- o ultra- o multicinematogràfics– les dones, sociològicament parlant, tenen el “poder” –softpower, certament– que, d’acord amb la tesi de Truffaut, haurien tingut fa tres o quatre o més dècades i si –en temps de #metoo i de Netflix– l’estructura patriarcal subjacent a la institució-cinema roman o no com a model capaç d’explicar, ni que sigui parcialment, la relació del setè art amb el públic femení.

El cas és que, avui, sense que es pugui dir ni de bon tros que la situació de la dona s’hagi normalitzat en referència al fet fílmic, és -sortosament!, i fa estrany haver de dir-ho- perfectament normal i possible que hi hagi no solament dones que surten a la pantalla, o dones que fan guions, sinó dones que es posen darrere la càmera i dones que produeixen pel·lícules. I entre les dones que dirigeixen pel·lícules podem destacar noms tan imprescindibles en un panorama del cinema contemporani com Agnès Varda, Chantal Akerman –prematurament desapareguda– o Liliana Cavani (el seu Portero de noche és, per qui això subscriu, una obra mestra indiscutible, que malgrat l’èxit no ha rebut la valoració crítica que mereix) o Claire Denis, que acaba d’estrenar High life, totes les quals pertanyen a una òrbita que podríem anomenar europea, sinó també dones directores dins la indústria cinematogràfica nord-americana, entre les quals té un lloc d’honor  –i no solament perquè ha estat oscaritzada– Kathryn Bigalow, una de les grans cineastes en actiu.

2. De Bigalow a Kusama

I heus-ací que arribem a la pel·lícula que comentem, Destroyer, dirigida (relativament) per Karyn Kusama i protagonitzada (excessivament) per Nicole Kidman. El tema, i és curiós que sigui una constant en el cinema de moltes dones directores, com Denis o Bigalow, és quelcom tradicionalment tan masculí com la violència, aquí exercida per una dona.

El cas és que aquesta pel·lícula de Karyn Kusama tracta de la venjança mitjançant la violència i no es pot entendre, en el que és i en el que li manca, sense tenir en compte un film ja vell d’una de les mestres que acabem d’esmentar, Kathryn Bigalow i el seu magnífic Point Break de l’any 1991, que Kusama i Kidman, amb poc encert, actualitzen (em penso que inconfessadament) posant l’australiana en el lloc del jove Keanu Reeves i simplificant -i trivialitzant– la munió de punts de tensió narrativa que hi ha en el film anterior, en favor d’un relat força trampós que treballa a base de  el·lipsis en dos temps, el present i un passat que se situa uns quants anys abans –l’edat que té la filla de la policia protagonista-, quan es van produir els fets que determinen la destrucció física i moral d’aquesta, i l’afany de venjança que la mou.

Si Bigalow va saber construir una pel·lícula excel·lent a partir d’un tema tan poc convencional com la peripècia d’un agent novell de l’FBI destinat a Los Ángeles que, per fidelitat a un company veterà, accepta infiltrar-se en una secta de surfistes que es financien els viatges arreu del món en cerca de la Gran Onada mitjançant els atracaments a bancs, emmascarats com a expresidents nord-americans, aquí tenim una policia de Los Ángeles que (fusió del veterà i del jove del film de Bigalow) viu obsessionada per trobar el líder de la secta atracadora de bancs que, quan anys enrere s’hi va introduir juntament amb un company, va ser responsable de la tragèdia que ha marcat la seva vida.

Però si bé a la cinta protagonitzada per Reeves, Bigalow aconseguia una certa renovació del gènere, a més de seqüències antològiques pel virtuosisme i l’agilitat com estan filmades, amb mitjans limitats -l’arribada a l’oficina de l’FBI, l’assalt a la casa de la banda- o que romanen a la memòria de l’espectador per la seva originalitat –les escenes  de surfeig, el salt col·lectiu des d’un avió al buit com a prova de fidelitat al grup–, d’aquest film de Kusama probablement restarà poc més que la imatge d’una Nicole Kidman pràcticament irrecognoscible sota el maquillatge i els elements de caracterització que duu a sobre. Una Kidman sobreactuada que, sense ningú que li doni la rèplica, domina gairebé totes les escenes, amb l’única excepció de la conversa mare-filla, on la jove Jade Pettyjohn aconsegueix mantenir un cert duel actoral amb l’australiana.

Fora d’això, poca cosa més: un toc molt El padrino -potser el millor de la pel·lícula- en la seqüència de la trobada amb el blanquejador dels diners de la banda –que mentre parla amb l’agent va cridant per la finestra al fill que treballa al jardí–, el detall dels bitllets al principi i al final -motiu i circularitat inspirats en Un món perfecte de Clint Eastwood– i el fet anecdòtic que en aquesta pel·lícula potser compareix per última vegada un escenari mític com ara els voltants del pont del carrer 6 de Los Ángeles, tantes vegades fotografiats en la història del cinema –de Grease a Gru-2, mi villano favorito, passant per Terminator o La máscara– i escenari del videojoc Grand Theft Auto. Construït el 1932, la corrosió del ciment ha obligat a enderrocar-lo.

Un film, doncs, del tot prescindible, excepte per a incondicionals de Nicole Kidman.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies