Répertoire des villes disparues
Denis Côté, 2019

La quietud d’un poble del Quebec es veu alterada per la mort d’un dels seus habitants més joves en un accident de cotxe. El poble, de poc més de dos-cents habitants, és un ecosistema blanc i fred regit per una alcaldessa que pensa que la població serà capaç de superar aquesta tragèdia pels seus propis mitjans.

Mentrestant, uns personatges misteriosos van integrant-se en la història, tenyint el paisatge d’un aire fantasmagòric, contagiant inquietud als habitants, que comencen a qüestionar-se la raó de viure i quedar-s’hi.

Répertoire des villes disparues

La pel·lícula resulta una faula en ocasions surrealista sobre l’abandonament dels petits pobles que una vegada van tenir una raó de ser gràcies a la indústria; la immersió de la depressió producte d’aquest buit mortal, les seves conseqüències ratllant en les patologies psíquiques i, en definitiva, l’envelliment de la població en convivència amb els seus propis fantasmes. Rodada en 16 mm per marcar la narrativa sòbria i austera, les escasses píndoles d’humor (per dir-ho d’alguna manera) a través d’una parella de personatges (Lou-Lou i el seu marit) permeten contenir tot just la debacle anímica.

En aquesta jornada de dilluns també hem pogut assistir a la projecció de dos curts espanyols a concurs, que tenen en comú el fet de ser relats d’estiu, però res més.

Leyenda dorada
Chema García Ibarra, Ion de Sosa, 2019

Un dia d’estiu en una piscina extremenya, on la gent va a relaxar-se, a dormir la migdiada sota el sol, a jugar, a discutir o a cantar; a tombar-se en una tovallola sobre la gespa, a banyar-se o a dinar al xiringuito. Un dia de relax, on sembla que no passa res però passa de tot, fins i tot miracles.

Leyenda dorada

Fregant l’estètica almodovariana (unes estovalles d’hule, una verge), barrejant referències cinèfiles (Sunset Boulevard) i incorporant algun element bíblic que aquí no es va a desvetllar, en poc més de deu minuts aquest relat de pinzellades surrealistes retrata un ecosistema de tinto d’estiu i partida de tute. Produeixen Leire Apellániz i Ion de Sosa.

Suc de síndria
Irene Moray
, 2019

Un grup d’amics comparteix una casa d’estiu a Catalunya. La narració se centra en la relació entre Pol i Bàrbara; no tant en els detalls sentimentals com en els sexuals, en els problemes d’ella per arribar a l’orgasme i en el suport que li brinda Pol. A poc a poc anirem coneixent més detalls, a través de les converses de sobretaula entre els sis amics.

Suc de sindria

Sens dubte, el curt és tan refrescant com la síndria, element important en la narració pel que representa, una fruita que ajuda a relativitzar els problemes, que estimula els sentits i alleuja.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies