Dues directores de l’Est, dues èpoques, dos estils, dues pel·lícules notables amb el periodisme com a fil d’unió en Competició. La multipremiada a Berlín, Agnieszka Holland, signa un bellíssim encara que llarg drama històric. La macedònia Teona Strugar Mitevska un tragicòmic retrat de la Macedònia del Nord actual. Mentre, a Panorama, el retorn de dos directors que es van estrenar al llargmetratge a la Berlinale, la barcelonina Neus Ballús i el guatemalenc Jayro Bustamente.

I amb ella van arribar les riallades i els aplaudiments al Berlinale Palast. La macedònia “Gospod postoi, imeto i’ e Petrunija” (God Exists, Her Name Is Petrunya)” és fresca, divertida, reivindicativa. La directora Teona Strugar Mitevska que viu a cavall entre el país balcànic i Brussel·les posa en solfa a l’església, el sistema judicial i els mitjans de comunicació en un país que presumeix d’haver fet un canvi democràtic.

God Exists, Her Name Is Petrunya

Pretunija és una jove de 32 anys diplomada en història, desocupada i que viu amb els seus pares. En tornar de l’enèsima entrevista de feina fallida, es veu arrossegada a una celebració mil·lenària. El llançament d’una creu, la creu de la sort a un riu. Els joves hauran de recuperar-la de les aigües gelades per tenir sort tot l’any. Ella s’alça amb el símbol religiós. Però, anatema. Ella és una dona i les dones no poden treure la creu del corrent.

Plena de moments d’humor, un guió ben construït, tot i que parca en mitjans, la pel·lícula ha arrencat nombrosos aplaudiments, els més nombrosos fins a la data, en el passi de premsa. I la seva actriu protagonista, Zorica Nusheva, es perfila com a aspirant a l’Ós de Plata.

Agnieszka Holland

La Berlinale sempre es rendeix als peus de la veterana directora polonesa Agnieszka Holland. Després de guanyar el Premi Alfred Bauer amb “Pokot” fa dos anys, torna amb una pel·lícula rodada en anglès. A “Mr. Jones” glossa la memòria del conegut reporter gal·lès Gareth Jones. Testimoni i narrador de la fam que va matar milions a Ucraïna, en el graner de la Unió Soviètica, per sostenir la màquina soviètica. El reporter va ser assassinat el 1935 a instàncies de Moscú. La seva història va servir d’inspiració a George Orwell per escriure “Rebel·lió a la Granja“.

Mr Jones

Precisament la pel·lícula arrenca amb la suposada escriptura d’aquesta sàtira del totalitarisme soviètic. Amb una acurada fotografia i uns plànols bellíssims, el llargmetratge té totes els vímets d’una bona pel·lícula. Parla de temes universals, com la moral, l’idealisme, la traïció als ideals, la confiança, l’amor. Ens submergeix en un ritme de pel·lícules d’espies, gairebé de thriller.

La directora ha ofert a l’actor britànic, James Norton en la pell de Gareth Jones, un dels papers de la seva vida. Vanessa Kirby (la princesa Margaret a “The Crown“) i el nord-americà Peter Sarsgaard també estan en el repartiment. Un parell de peròs: els seus canvis de to i sobretot un excessiu metratge, 141 minuts, que poden llastrar la pel·lícula als cinemes. Però auguro una llarga carrera de premis.

Després del seu exitós debut amb “La Plaga” a la Berlinale de 2013, hi havia ganes de veure el nou de Neus Ballús. La directora barcelonina ha trigat cinc anys a produir “Staff Only“, el viatge de maduresa d’una jove de 17 anys al Senegal. Construïda amb un ritme i to adequat, la pel·lícula ens ha permès conèixer a una jove promesa, Elena Andrade.

Staff only Neus Ballus

En vigílies de Nadal i del seu aniversari, Marta (Elena Andrade) viatja a Senegal amb el seu germà i el seu pare. Aquest, propietari d’una agència de viatges busca expandir el seu negoci al Senegal i passar temps amb els seus fills que viuen amb la seva mare. Marta vol escapar-se d’un viatge organitzat. Una acció adolescent l’obliga a créixer. La majoria d’edat literal i metafòrica li arriba durant aquesta setmana a l’Àfrica.

Ben explicada i muntada, “Staff Only” compta amb sòlides interpretacions de Sergi López com a Manel, el pare controlador i Ian Samsó, el germà. I sobretot, Elena Andrade que posa molta veritat al seu paper.

Temblores Jayro Bustamente

Després de guanyar el prestigiós premi Alfred Bauer a la Berlinale de 2015 amb el seu primer llargmetratge, “Ixcanul“, el guatemalenc Jayro Bustamente torna a Berlín. Programada en la secció Paronama, amb “Temblores“, Bustamente abandona la selva per la ciutat per treure a la llum el tabú de l’homosexualitat a Guatemala.

Quan Pablo (Juan Pablo Olyslager) s’enamora de Francisco i deixa a la seva evangelista família per ell, el món sembla esfondrar-se. L’expulsen del treball i la seva religiosa esposa impedirà que vegi als seus fills. Només ho permetrà si Pablo ingressa en un programa de “sanació de l’homosexualitat” amb els evangelistes. Un cru retrat de la societat guatemalenca, ben portat i ben interpretat i clar aspirant al Teddy Bear, el premi LGTBI del festival.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies