Aquesta edició del Festival de Berlín, la última com a director artístic del crític i historiador alemany Dieter Kosslick, passarà a la història per l’amplia presencia de pel.lícules dirigides per dones. Com van fer ja Cannes, Venecia (quasi a contracor) i San Sebastián, Berlín firma aquests dies el compromís 50/50 x2020. És a dir, la promesa, no vinculant, de tenir la meitat de pel.lícules  firmades per dones per l’any vinent.

Berlín sembla ja haver passat del dit al fet. De les 17 pel·lícules que opten a l’Ós d’Or de la Competició, 7 estan dirigides per dones, entre elles, la catalana Isabel Coixet. I aquesta presència s’ha fet notar des del primer dia. La danesa Lone Scherfig (“An Education“) signa la pel·lícula d’inauguració: “The Kindness of Strangers“, un melodrama massa ben intencionat que triomfarà a taquilla.

The Kindness of Strangers Berlinale

Una sèrie d’estrelles emergents i ja no tan emergents donen vida a aquest llargmetratge, que si em permeten els Pogues, em recorda -en títol almenys- al seu hit nadalenc, Farytale in New York. Zoe Kazan (la néta del conegut director) dóna vida a Clara, una dona que fuig d’un marit violent amb els seus dos fills per refugiar-se en la tan apropiada Nova York. La Gran Poma és el lloc idoni per perdre’s, o això creu ella.

Allà acabarà en un restaurant rus regentat per Marc, un expresidiari amb problemes de relació a qui interpreta el francès Tahar Rahim (“Un profeta“), en un paper en anglès i allunyat del que s’ha fet fins ara. Per aquest establiment una mica fake Russian deambulen, com en una mena de vides creuades, una psicòloga que mata la seva solitud corrent d’un treball a un altre (Andrea Riseborough) i un jove inadaptat laboral encarnat per Caleb Landry Jones (“Tres Anuncios en las Afueras” ). I sobrevolant-ho tot, l’amo del restaurant, un fals rus interpretarado per Bill Nighy a qui vam veure en la recent “La Librería” de Coixet. Un dels rostres de “Love Actually” és un dels productors executius del film.

The Kindness of Strangers Berlinale

Coproduïda per Canadà, els països escandinaus i França, “The Kindness of Strangers” dibuixa amb traç gruixut alguns dels problemes actuals, però amb les costures a la vista des del primer minut. És un conte de Nadal massa dolç i que enganxarà amb un sector del públic que omple les sales avui dia.

Per rescabalar-me he anat a l’hora de la migdiada a una proposta de la secció Berlinale Especials: “Gully Boy“. Un Bollywood raper signat per una de les poques dones directores de la meca del cinema hindú, Zoya Akthar i produït per l’artista de hip hop nord-americà Nas. I fins aquí puc llegir i escriure, per ara. Perquè com ens han recordat abans de projectar els 148 minuts, hi ha un embargament en vigor i no es pot comentar les estrenes mundials fins a mitja hora de la projecció amb públic, en aquest cas el dissabte.

Gully Boy Zoya Akthar

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies