Green Book
6.5Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

Peter Farrelly, qui es va fer un nom en el món de les comèdies més o menys gruixudes al costat del seu germà Bobby (“Algo pasa con Mary”, “Dos tontos muy tontos”, “Pegado a ti”, “Amor ciego”) canvia ara de registre a “Green Book” per donar la campanada en la temporada de premis amb una historia lleugerament inspirada en el pianista i compositor de jazz, Don Shirley.

Tony “Lip” Vallelonga (Viggo Mortensen) és un italoamericà que treballa en un club de Nova York i porta una vida de gustos sencills al costat de la seva dona Dolores (Linda Cardellini) i els seus dos fills. Quan la seva ocupació al Copacabana queda en suspens pel tancament provisional del local, haurà de trobar una manera de guanyar-se el pa. La primera oferta li arribarà de part del Doctor Don Shirley (Mahershala Ali), un virtuós pianista que necessita un xofer i assistent que l’acompanyi durant una gira de concerts pels estats del sud dels Estats Units. Durant la ruta de dos mesos, els dos homes aniran forjant una amistat, mentre els seus respectius origens racials els farà viure tant situacions de tensió com de descobriment de sí mateixos.

Green Book

De tant en quant van apareixent a la cartellera pel.lícules amb histories destinades a vendre una ingenua sensació de bonisme i final feliç al voltant de trames que giren entorn de les tensions racials. Ho van fer per exemple, “Señoras y criadas” (2011) o “Figuras Ocultas” (2016). I ara hi reincideix “Green Book”. Però com en aquelles, l’intent es queda en una vana fórmula que agafa com a pretext un tema en el que en el fons no vol ni aprofundir ni aportar noves aproximacions.

Quan un està veient “Green Book” pràcticament pot veure sobreimpresa a la pantalla la pauta calculada amb la que està construida. Sense sorpreses ni girs inesperats, el viatge dels dos protagonistes transcorre entre diàlegs dins del cotxe, petites situacions de conflicte resoltes per la via ràpida i una lleugera moralina sobre l’autoacceptació, la superació personal i la raça, tots col.locats en ordre en una plantilla del manual del film políticament correcte.

Hi destaca això si, la interpretació dels dos protagonistes, Viggo Mortensen i  Mahershala Ali, que des dels seus caràcters oposats aconsegueixen conferir als seus personatges una velada complexitat i una aura entranyable en la seva creixent complicitat i sentit de l’humor.

La seva relació és la llum que destaca en una pel.lícula que no s’esforça a voler dir massa cosa. A “Green Book” tot resulta molt correcte, però també insuls i asèptic. Una fórmula complaent que almenys li està donant rèdits a la temporada de premis. Guardonada amb el Globus d’Or a la Millor Comèdia/Musical (¿?), Millor Guió i Millor actor secundari per Mahershala Ali, el film encara ara la cursa dels Oscar amb 5 nominacions.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies