Va ser arribar ell, Lars von Trier, i esclatar la polèmica. Va horroritzar (com no) Canes amb la seva provocativa proposta de “La casa de Jack”. En canvi (com no, de nou) va seduir a Sitges. La seva és una baixada als propis inferns de la mà de Jack (Matt Dillon), un psicòpata/artísta que no té límit en la seva violència.
Jack és un psicòpata. La seva passió és la violència. El seu vici, el detallisme obsessiu. Escrupolós i brutal, Jack va col·leccionant víctimes al seu refrigerador. Lars von Trier ens brinda una pel·lícula que capgira amb ironia el relat d’assassins en sèrie i que aprofundeix en els lligams entre art i violència. Tot plegat des de l’autoconsciència: Von Trier filma el psicòpata per reflexionar sobre la seva pròpia obra.
Va horroritzar, no podia ser d’una altra manera, a Canes. Després va seduir, amb alguna divergència, a la secció oficial fora de competició del passat festival de Sitges. El treball del sempre interessant i polèmic director danès, Lars von Trier és un irònic gir a les històries d’assassins en sèrie i que, d’altra banda, aporta una reflexió entorn l’art i la violència.
Von Trier desmitifica la figura de l’assassí en sèrie en cinc actes i un epíleg -que, personalment, el trobo excessivament llarg i feixuc-. Acte, per acte, acompanyat d’un humor negre, negríssim Matt Dillon -que sembla que no envelleix mai, però que està enorme interpretativament parlant en aquesta pel·lícula- es posa en la pell de Jack, un assassí en sèrie amb trastorn obsessiu convulsiu (que provoca una de les escenes més còmiques) que explica la seva història criminal. Amb una violència in crescendo que no té pietat ni d’animalons ni de criatures i sense por a mostrar-ho bastant explícitament, Von Trier va assimilant l’obra assassina del seu personatge amb l’art, fins i tot, al nazisme i demostrant que és un geni, però també un malalt com el seu Jack. Un geni que crea i baixa als inferns per les seves creacions no sempre a gust de tothom
Una pel·lícula controvertida, no apta per ànimes sensibles, ni per a grans públics i que, podeu estar segurs, no deixarà a ningú indiferent…. si l’aguanteu sencera.
Envía una resposta