Com a fan que soc de l’univers dels superherois, i vist l’èxit que ha tingut la seva estrena als Estats Units i la Xina, no esperava menys d’aquesta “Aquaman”. Havent vist ara la costosa arrancada que té la pel.lícula, aquesta podria ser per fi l’ajuda que el món cinematogràfic DC necessitava.
L’argument de “Aquaman” és previsible de principi a final, ja que funciona com a presentació de la història dels seus origens fins a l’assumpció de la seva responsabilitat com a legítim rei d’Atlantis. L’Arthur (Jason Momoa) és el fill mestís de Tom (Temuera Morrison), un humà, guardià d’un far, i de la reina Atlanna d’Atlantis (Nicole Kidman). Ha viscut allunyat de les profunditats marines, tot i que amb cert contacte amb el seu món gràcies a les ensenyances de l’atlante Vulko (Willem Dafoe). Però quan el seu germanastre Orm (Patrick Wilson) es disposa a reunir els exèrcits de les faccions aquàtiques per atacar la superficie terrestre, la princesa Mera (Amber Heard) localizarà l’Arthur, qui es veurà obligat a intervenir per evitar una guerra fatal.
Coneixent l’Aquaman personatge dels còmics, el que ens trobem a la pel.lícula interpretat per l’actor Jason Momoa és totalment diferent. Després d’una aparició residual a “Batman vs. Superman” i una aportació anecdòtica amb els seus companys lluitant a terra ferma a “La liga de la justicia”, en la que em va costar molt assimilar el personatge que llegeixo als còmics, ara li arriba l’hora de brillar en solitari. I he de dir que trenca les meves expectatives i les supera amb escreix.
Dirigida per James Wan, qui va fomentar la seva carrera en el gènere del terror pero ja va fer el seu debut al cine d’acció amb “Fast & Furious 7”, Aquaman es converteix en una molt disfrutable cinta d’aventures. Wan fa gala d’una gran capacitat per a la planificació i rodatge de les escenes d’acció, així com de la creació visual dels móns pels que transcorre.
Les escenes sota l’aigua, que ocupen la major part del metratge amb les seves criatures i ciutats, es despleguen davant dels nostres ulls amb uns meravellosos efectes especials. També hi contribueixen el disseny de vestuari, obra de Kym Barrett, fidel als còmics, i l’espectacular banda sonora de Rupert Gregson-Williams, impactant a les batalles i en els moments més íntims.
Tots els fans que han crescut llegint còmics poden veure ara els seus superherois a la gran pantalla i disfrutar com a nens. Aquesta segueix essent l’època daurada d’aquest món i Aquaman se suma a ella.
Envía una resposta