En una setmana amb fins a ¡19! estrenes a les cartelleres, arriba als cinemes una de les triomfadores entre el públic de la pasada edició del Festival de Sitges: “Overlord”. Tot i que la direcció la firma Julius Avery, en el que és tot just el seu segon llargmetratge, el nom que destaca als crèdits és el de J.J. Abrams com a productor al capdavant de la seva companyia Bad Robot.
“Overlord” comença sense donar treva, amb una seqüència magnífica que ens transporta a l’interior d’un avió de guerra que porta un grup de soldats aliats cap a la seva missió en plena Segona Guerra Mundial. Boyce (Jovan Adepo) i els seus companys de pelotó (Wyatt Russell, John Magaro, Ben Tavassoli, Bokeem Woodbine) acaben en un bosc plagat de nazis, buscant el camí fins al seu objectiu, una esglesia on l’enemic ha instal.lat una torre de comunicacions que hauran d’enderrocar per facilitar el desembarcament dels aliats a les costes de Normandia. Però quan arribin al poble coneixeran la Chloe (Mathilde Ollivier) i el seu germà petit, que els explicaran que a més els nazis estan duent a terme estranys experiments en la seva base secreta.
“Overlord” es basa en una història escrita per Billy Ray (guionista de “Los juegos del hambre” o “Capitán Phillips“) i co-guionitzada per Mark L. Smith (“El renacido“), que té l’habilitat de mantenir el ritme, la tensió i l’entreteniment mentre transita per una mescla de gèneres, factures i tòpics de sèries.
Tot comença com una cinta bèl·lica, amb unes seqüències tècnicament espectaculars. Després introdueix alguns ensurts de cinema de terror i finalment deriva en una trama de zombies, nazis i experiments mèdics amb tocs de gore. I de pel.lícules de fantàstic i nazis que es van quedar en sèrie B, Z o el que permetés el poc pressupost i pretensions ja n’hem tingut exemples com “Dead Snow” o “BloodRayne, Third Reich“.
Però el triomf de Avery i Abrams a “Overlord” és que aquí la mescla funciona estupendament bé, amb un ritme que no decau, formant una proposta adrenalítica on no falten ni acció ni cossos explotant, i que sap trobar el punt d’equilibri ideal entre el material de sèrie B i la factura tècnica de gran producció.
Envía una resposta