Netflix acaba d’incorporar a la seva plataforma “Bodyguard”, la que per ara és la sèrie britànica més vista d’aquest any, i que es va emetre a l’estiu a la BBC One. Oblideu-vos de Kevin Costner i Whitney Houston, aquest guardaespatlles no és un remake de la pel.lícula del 92, sino un thriller político-policial ambientat en el Londres actual.

De què va?

El Sargent David Budd (Richard Madden) és un veterà de guerra a qui el transtorn post-traumàtic li ha costat l’estabilitat mental i la familia. La seva vida transcorre entre sessions no gaire fructuoses amb altres ex-soldats, el treball a la policia de Londres i el mirar d’assumir la separació de la seva dona Vicky (Sophie Rundle) i els seus dos fills, Ella (Bella Padden) i Charlie (Matthew Stagg).

Però un dia mentre viatja en tren cap a casa, aconsegueix aturar un atac terrorista. Aleshores, convertit en heroi, farà el salt al Cos d’Especialistes de Protecció i l’assignaran com a cap de seguretat de la controvertida Secretaria d’Interior, Julia Montague (Keeley Hawes). Tot i que al principi la situació entre els dos és tensa, la seva relació s’anirà tornant cada cop més íntima, mentre al seu voltant es juga un complexe joc d’interessos entre membres del govern britànic, la policia, el servei secret i el crim organitzat.

Bodyguard Netflix

Qui hi ha al darrera?

El showrunner de “Bodyguard” és el guionista, director i productor Jed Mercurio, responsable d’altres sèries com “Line of duty“, “Critical” o “Bodies“. La primera d’aquestes ja formava part del catàleg de Netflix, que en veure el gran èxit de “Bodyguard” després de la seva estrena a la BBC One es va decidir a adquirir-la per portar-la a tot el seu públic més enllà de Gran Bretanya.

També de “Line of duty” coneixia ja Jed Mercurio a la co-protagonista, Keeley Hawes qui té al seu currículum altres crèdits com “Los Durrell“, “A dalt i a baix“,  “The missing” o haver estat la veu de Lara Croft en diversos videojocs.  L’altre protagonista és de sobres conegut, després d’haver encarnat al Rob Stark de “Joc de Trons“,  Richard Madden també ha estat el príncep de “Cenicienta” o un Romeo al teatre a les ordres de Kenneth Branagh. Ells lideren un repartiment amb altres actors britànics reconeguts com Gina McKee (Notting Hill, Expiación), Sophie Rundle (Peaky Binders), Vincent Franklin (Happy Valley), Stephanie Hyam (Peaky Binders) o Paul Ready (The Terror).

Paritat a les altes esferes britàniques

Un dels elements principals característics de “Bodyguard” és com fa patent que almenys en la ficció per fi ha arribat la paritat en els òrgans que mouen els fils del poder. En l’extens grup de personatges que formen part de la història hi ha un Primer Ministre, un cap de seguretat, agents de policia, soldats i secretaris. Però sobretot hi ha una controverida Secretaria d’Interior amb idees pròpies, una responsable dels serveis secrets, una cap de policia, una terrorista, una esposa o una agent d’artificiers. I totes elles tenen molt a dir en com es desenvolupa tot plegat.

L’altre és que Mercurio no perd ocasió de introduir al llarg de la trama algunes reflexions sobre el món actual, l’amenaça del terrorisme, la distància entre el món dels ciutadans de peu i el de les esferes del poder, o la controversia sobre les lleis i mesures que sota la intenció de combatre el terrorisme amenacen llibertats individuals.

Bodyguard Netflix

La recomanem?

Sí, sense un entusiasme molt desfermat. “Bodyguard” no és una sèrie que recordareu molt de temps però és ideal per fer un petit marató, en menys de sis hores la teniu vista, si us agraden els thrillers político-policials. N’hi ha de més creibles que altres, però la sèrie es guarda uns quants girs de guió que aconsegueixen donar-li ritme i suspens a la trama.

El més gran “però” que li posaria és la limitació de les capacitats actorals de Richard Madden, que en el seu intent de compaginar acció i profunditat psicològica, massa sovint es queda facialment exagerat però interpretativament curt de voler resultar intens en les seves escenes. Essent ell el protagonista, això afecta a la sèrie. Per sort està rodejat d’un repartiment més que solvent.

El positiu és que la primera temporada de “Bodyguard” resulta una trama completa, deixant-nos en sis capítols una història que té entitat, principi i final per sí mateixa. Independentment de si l’èxit d’aquesta fa que se’n produeixin més entregues, el que s’explica té una conclusió propia.

En resum doncs, un producte de consum ràpid (tot i que alguns lamenten que no s’hagi respectat a Netflix la pauta d’entregues setmanals concebuda per Mercurio i que li resten efectisme als cliffhangers), amb la dosi justa d’acció, romanç, conspiracions polítiques, terrorisme, polèmiques socials i corrupció.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies