Quién te cantará
7.5Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

Vam deixar-nos atrapar per l’univers magnètic de Carlos Vermut al Festival de San Sebastián de 2014, on va guanyar la Conxa d’Or amb “Magical Girl” i ens hi retrobavem aquest 2018 on el premi de la crítica espanyola per la seva darrera proposta “Quien te cantará” va saber a poc. Amb aquest seu tercer llargmetratge que ara s’estrena a les sales, se’ns reconfirma com un dels directors més interessants del panorama cinematogràfic espanyol.

Quién te cantará“ arrenca amb el desmai a la platja de la Lila Cassen (Najwa Nimri) una cantant que visqué el seu moment de màxima fama 10 anys enrera. Quan desperta a l’hospital ha perdut els records, sobretot els de la seva identitat com a artista, les seves cançons i la seva capacitat sobre un escenari. A la vista del proper rellançament de la seva carrera, la seva agent i amiga Blanca (Carme Elias) buscarà l’ajuda de la Violeta (Eva Llorach), una fan de la Lila que porta anys emulant-la en un karaoke i que sempre l’ha idolatrada.

Quien te cantará

A “Quien te cantará“, Carlos Vermut, amb una història sobre el paper menys complexa que la de l’anterior “Magical Girl“, torna a imprimir la seva personalitat en cada pla, deixant que els seus personatges i les situacions que els planteja atrapin per si sols l’espectador, sense subratllats innecesaris, sense por als silencis o escenes contemplatives que poden resultar tant fascinants com les carregades de diàleg.

Tot i la reducció de personatges i trames, la nova pel.lícula de Vermut treu a relluir la seva minuciositat. La llum, l’ús dels reflexos i la planificació de les escenes doten de cos una historia que sense transitar pels tòpics estableix una relació quasi vampírica entre dues dones que es xuclen mutuament mentre donen vida a una complexa reflexió sobre la identitat: la real, la volguda, la sommiada, la idealitzada o la imposada.

Quien te cantará

Per teixir aquesta teranyina en femení compta amb el pilar fonamental d’un grup d’actrius portentoses capaces d’aportar tots els matisos necessaris als seus personatges: Una Najwa Nimri que torna al cine des de la televisió per abordar l’enigmàtica i fràgil Lila, ombra de la carismàtica artista que fou; també Eva Llorach, a qui Vermut torna a oferir una Violeta com ja feu a “Diamond Flash” i a qui molts ja concedeixen el Goya a l’Actriu Revelació, interpretant al seu sucedani, una dona que ha viscut com una trista còpia de la seva idol que a través de l’oportunitat d’apropar-se-li acabarà autoreivindicant-se. I tampoc oblidem Carme Elias o Natalia de Molina en el paper de la desagradable filla de Violeta.

Amb elles i una banda sonora que beu tant de lletres pròpies com de les composicions de Alberto Iglesias o de la cançó de Mocedades que dóna títol al film, Vermut teixeix un nou conte, obscur i a estones pervers, sobre la creació artística, la pròpia definició personal i la dicotomia del personatge públic versus la persona íntima.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies