Rere tot gran home, hi ha una dona encara més gran, diuen. Aquesta és la premissa que explora el cineasta Björn Runge a “La buena esposa”. Glenn Close, nominada sis vegades als Oscar, interpreta a una dona rere l’ombra del seu marit, que esclata just quan li concedeixen a aquest el premi Nobel.
Joan Castleman (Glenn Close): una dona de gran intel·ligència i bellesa encara enlluernadora, la perfecta esposa devota. Quaranta anys invertits a sacrificar el seu propi talent, els seus somnis i ambicions per avivar el foc del seu carismàtic marit Joe (Jonathan Pryce) i la seva meteòrica carrera literària. En ignorar les seves infidelitats i excuses recolzades en el seu “art” amb elegància i humor. El seu fatídic pacte ha construït un matrimoni sobre concessions desiguals. I Joan ja no aguanta més. La vigília del lliurament a Joe del Premi Nobel de Literatura, la cirereta del pastís, la Joan decideix que arriba l’hora de destapar-ho tot.
La pel·lícula magníficament protagonitzada per Glenn Close va ser la clausura de la 65a edició del Festival. Un retrat del munt de dones que, amb tot el talent del món, queden eclipsades pels seus marits només pel fet que a ells els resulta molt més fàcil ser reconeguts. Destacar a la gran Close en la pell d’aquesta dona que mostra la seva ràbia continguda i el desig de deixar-ho anar tot que esclata just quan el seu home rep el “merescut” premi Nobel de literatura. “Una buena esposa, adaptació de la novel·la de Meg Wolitzer, també mira d’explicar (sense massa encert) les intrigues per aconseguir un d’aquests premis.
“La buena esposa” és un viatge commovedor, divertit i emocional; una celebració de la feminitat, l’autodescobriment i l’alliberament. Un drama amb algun punt de comèdia, excessivament conservador, mancada de ritme i amb subtrames, que podrien haver estat interessants, a mig desenvolupar .
Sent sincers “La buena esposa” no suposa cap novetat temàtica excepte per la força interpretativa de Close, que és el que li dona un punt memorable: ella.
Envía una resposta