Ens anem apropant al desenllaç del Festival i esquivant les tempestes, avui hem gaudit de dues propostes ben diferents. Per una banda la violenta, feminista i antiheteropatriarcat “Assassination nation”, que ha deixat un molt bon de gust en el públic i la brasilera “Morto Ñao Fala”, una proposta de premissa interessant que, lamentablement, es desinfla malgrat algun sustet.

Assassination nation (Nación salvaje)

Salem ja no és el dels judicis per bruixeria. De fet, el Salem dels smartphones és molt pitjor. El hacking i la publicació de bona part de la informació íntima dels ciutadans farà que la gent de Salem perdi els papers, desencadenant una onada de violència que acaba arrossegant quatre noies, acusades d’estar darrere d’aquest furt internàutic i perseguides com si fossin bruixes del nostre temps.

Assassination Nation

Sam Levinson, actor, guionista i director, va debutar amb “Another Happy Day” i va signar el guió de “The Wizard of Lies”. Ara presenta “Assassination Nation”, una proposta ideal per Sitges: gamberra, provocadora, excessiva, petarda, que s’agrada a ella mateixa, amb al·legat feminista, una sonora bufetada a la hipocresia de la societat i una frase final que resumeix la raó de molts “postureos” a les xarxes socials.

Comença com un “Gossip girl” multipantalla i de música atronadora i acaba com un “The purge” on les noies tenen molt a dir. I entre mig d’una violència exagerada, s’hi van llençant missatges contra la doble moralitat, aquesta societat que fa veure que és una cosa, però a la intimitat en fa la contrària, i sobretot, contra l’heteropatriarcat que demana a les dones uns paràmetres però, per una cosa o una altra, sempre les acaba jutjant.

Morto Ñao Fala

Stênio fa les guàrdies nocturnes al dipòsit de cadàvers d’una gran i violenta ciutat, una feina que pot semblar molt solitària… no és així en el seu cas: ell té el do de comunicar-se amb els morts. Quan les confidències que sent del més enllà revelin secrets de la seva pròpia vida, Stênio desencadenarà una maledicció que pot posar en perill la seva gent més propera.

Morto Ñao Fala

Els habituals de Sitges recordaran Dennison Ramalho (a la imatge gran al costat de Fábio Goldfarb, director del disseny de producció) per haver signat el guió d’”Encarnação do Demônio” de José Mojica Marins. Ha realitzat diversos curts i va participar a “ABCs of Death 2”. Els dels festival d’enguany el recordarem per un llarg i necessari discurs contra el feixisme que mira d’apoderar-se del seu país en la figura de l’ultradretà Jair Bolsonaro.

Sobre la seva proposta “Morto Ñao Fala” és d’aquelles pel·lícules amb un punt de partida molt interessant (un forense que parla amb els morts) que, lamentablement, cedeix el pas a una trama més típica (un esperit venjatiu), força repetitiva i amb un excés d’ensurts a cops de so.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies