La presentació mundial de la sèrie d’animació de Movistar+”Virtual Hero,” del youtuber Rubius -mentre els habituals del festival s’ho miren de lluny i amb escepticisme- al costat de les produccions Netflix, “Las escalofriantes aventuras de Sabrina”, amb la presència dels seus actors protagonistes Ross Lynch i Kiernan Shipka i”La maldición de Hill House”, han acaparat l’atenció del públic més jove en la quarta jornada del Festival. A més, Sitges ha guardonat a dues grans estrelles, les actrius Helga Liné i Josie Ho.
Ghostland
Pauline ha heretat una casa, on s’instal·la amb les seves dues filles. Tanmateix, a la primera nit, uns assassins entren al lloc, i Pauline s’hi ha d’enfrontar. Anys més tard, les dues noies han elaborat de manera molt diferent aquell trauma. Ara, totes es reuneixen a la casa, on res de bo no els espera.
Pascal Laugier (a la imatge gran) torna a l’escenari del crim, podríem dir. El director, que va debutar amb “El internado”, va commocionar Sitges amb “Martyrs” per la seva duresa extrema que el va convertir en un dels noms propis del nou terror europeu. De fet, en aquelles projeccions va causar més d’una baixa, fent fugir gent de la sala.
Ara torna amb “Ghostland”, un film de terror més tradicional, potser no tan feridor de sensibilitats i amb destresa per saber jugar amb l’espectador tan a nivell físic com psicològic, amb un punt de gir que et fa repensar tota la pel·lícula en un moment donat. Amb tot el seu film és molt tradicional en els elements amb que juga: cases misterioses, nines que acollonen, psicòpates de jocs inquietants…. Un American gothic amb referències a Lovecraft, King, Hooper i Rob Zombie.
The invocation of Enver Simaku
Albània 1997. Una imatge de vídeo, fantasmagòrica i deteriorada, desvetlla i obsessiona Julien cada nit. Quasi dues dècades després de l’assassinat de la seva esposa Ángela, Julien torna a Albània amb la determinació d’investigar-ne la misteriosa mort, entre un mar de gravacions impossibles, expedients policials i visions del Més Enllà.
Marco Lledó Escartín porta la seva primera pel·lícula “The Invocation of Enver Simaku” a la secció de Noves Visions del festival de Sitges. La seva és un mescla pel·lícula de misteri i fals documental d’investigació que ens endinsa en Albània: història, tradicions, religió i folklore en un país marcat per la violència.
“The invocation of Enver Simaku” és un exercici de prendre un camí diferent per a explicar una història de possessions que acaben en violència. Lleugerament inquietant, però excessivament lenta, és un film que costa una mica de passar, que voldries que passessin més coses o les que passen fossin amb més ritme. Quan arriba el final amb un cop d’efecte, un ja està massa contagiat pel ritme i no queda espai per a la reacció.
Galveston
Roy s’ha salvat de la trampa que li ha parat el seu superior, el capo d’una banda criminal. En plena fugida, rescatarà Raquel, una prostituta amb qui viatjarà fins a Galveston, Texas, on només es tindran l’un a l’altre mentre es veuran sotjats pels seus perseguidors i pel seu passat.
L’actriu de “Maleïts malparits”, Mélanie Laurent, adapta una novel·la del creador de “True Detective”, Nic Pizzolatto. La també cantant, guionista i directora francesa ha signat pel·lícules com “Respire”, “Demà” i “Plonger”.
Ben Foster i Elle Fanning encarnen dos d’aquells personatges desgraciats de l’Amèrica profunda. “Galveston” és cinema indie ben realitzat, amb bones interpretacions però amb uns personatges no prou explicat i amb escenes que tots hem vist en altres ocasions i no acaben de calar el suficient malgrat la duresa que traspuen les vides dels protagonistes.
Envía una resposta