Sitges 2018 ha enfilat el seu segon dia amb l’actor Ron Perlman i l’actriu Pam Grier, tots dos dos rebent el Premi Màquina del Temps. Ell abans de la projecció a l’Auditori Melià d’”Asher”, cinta de la que és protagonista. També s’ha viscut la premiere mundial de ‘La Sombra de la Ley’, del director Dani de la Torre, i l’estrena europea de la producció de Netflix, ‘Apostle’.

El cinema d’acció ha destacat en aquesta segona jornada del Festival. El director Dani de la Torre, amb gran part de l’equip artístic de La sombra de la ley, ha desfilat davant una concorreguda Red Carpet. “M’atreia molt la possibilitat d’explicar la nostra pròpia història de gàngsters”, ha comentat de la Torre abans de la presentació oficial de la pel·lícula. La cinta, que ha tingut la seva estrena mundial a Sitges, està ambientada a la Barcelona dels anys 20, i confirma al seu realitzador com a una de les noves figures del cinema d’acció nacional.

Apostle

La Secció Oficial del Festival també ha viscut avui l’estrena europea de la producció de Netflix,”Apostle”, dirigida per l’especialista en el gènere d’acció, Gareth Evans. “Després de rodar tres pel·lícules d’arts marcials seguides, necessitava fer alguna diferent” ha explicat Evans. I ho ha aconseguit.

Apostle

Thomas Richardson arriba d’incògnit a una illa idíl·lica amb la intenció de salvar la seva germana de la misteriosa secta que l’ha segrestada. Allà, trobarà una societat que té les seves pròpies regles i un secret terrible. Després de revolucionar el cinema d’acció amb The Raid, Gareth Evans trasllada la seva mirada al Regne Unit de principis del segle XX.

El realitzador gal·lès Gareth Evans després de “The Raid” i “The Raid 2 ha presentat una història de rescat, venjança i redempció, ambientada a principis del segle XX, on l’acció deixa pas al terror. Dan Stevens, a qui per la seva mirada embogida durant tot el film encara no li ha marxat l’histrionisme del seu personatge a “Legion”,  viatja a una illa habitada per una comunitat estricta i misteriosa per salvar a la seva germana. El film conjuga massa coses per arribar a ser un film rodó. Per una banda la rigidesa religiosa, l’obcecació del poder, la bogeria de les sectes, l’explotació de la natura… i algun d’aquests temes tractats optant pel sobrenatural i la violència ultra al seu voltant. Ritme farragós, millorant cap el final però llastrat per un guió que toca masses tecles que totes juntes no acaben de sonar del tot bé.

Asher

L’actor Ron Perlman, immortalitzat pel seu paper protagonista a “Hellboy”, la pel·lícula dirigida per Guillermo del Toro– ha pres el relleu al realitzador mexicà com a mestre de cerimònies en les jornades dedicades a la indústria de Festival de Sitges. “El meravellós del meu ofici és poder fer que el món en el que vivim sigui una mica millor durant les dues hores que dura una pel·lícula”, ha comentat en l’acte inaugural del Sitges Pitchbox. L’actor nord-americà ha culminat la jornada en rebre el Premi Màquina del Temps a l’Auditori Meliá, just abans de la projecció de la cinta d’acció, “Asher”, de la que n’és protagonista. Per cert que és més baixet del que semblava quan el veiem a TV3 a la sèrie “La Bella i la Bèstia”, compartint amor impossible amb Linda Hamilton.

Asher

Asher és un antic membre del Mossad que s’ha convertit en assassí a sou, vivint de manera austera en un Brookyn en perpètua transformació. Arribant al final de la seva carrera i potser de la seva vida, Asher trenca una promesa que va fer de jove quan coneix Sophie en una feineta que es torça. Per convertir-se en l’home que desitja ser, no li quedarà cap més remei que matar l’home que va ser.

Ron Perlman produeix i protagonitza aquest thriller signat per Michael Caton-Jones, també en la direcció de “Rob Roy” (95), “Chacal” (97) i “Instinto básico 2” (05).

“Asher” és un thriller molt tradicional, ben realitzat, amb bones interpretacions (el mateix Perlman, Famke Janssen, Jacqueline Bisset i Marta Milans) i un toc d’humor negre. És d’aquelles pel·lícules que van fent i que es deixen veure sense sobresalts, però també amb la sensació que no veus res de nou. Podria tenir més ritme, sobretot quan insisteix en repetir alguns detalls més d’una i dues vegades, però el cert és que surts del cinema amb la sensació d’estona agradable.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies