CLARA

El doctor Isaac Bruno (Patrick J. Adams) és un jove astrònom en busca de vida extraterrestre. Després que la universitat on duia a terme el seu projecte el faci fora, seguirà per compte pròpia estudiant els patrons que creu que demostraries que en algún lloc de la galaxia hi ha vida. Acostumat a treballar en solitari, se li trencaran els esquemes quan coneix la Clara (Troian Bellisario) que l’acabarà ajudant en l’anàlisi de dades obtingudes d’un nou telescopi de la NASA.

Entre els dos s’establirà un xoc entre la racionalitat d’un i la sensibilitat de l’altra, mentre passen hores estudiant les estrelles.

Clara

Clara” suposa el segon llargmetratge del director Akash Sherman, fins ara més versat en el departament d’efectes especials. La seva pel.lícula sap combinar la part científica i emocional, empapant la història dels caracters contraposats dels seus protagonistes, que mentre busquen altres planetes habitats a l’espai entre un munt de fredes dades, aniran descobrint-se un a l’altre una perspectiva diferent sobre la vida i fins i tot l’amor.

Però per desgràcia Sherman ho espatlla tot en els últims minuts. Un final absurdament ensucrat i mal narrat que ha provocat rialles i gestos de desaprobació entre un públic que fins aleshores estava entregat a la pel.lícula a la Sala Tramuntana.

ELIZABETH HARVEST

Firmada per Sebastian Gutierrez avui també era el torn d’una història de clons anomenada “Elizabeth Harvest“. L’Elizabeth (Abbey Lee) és una jove que acaba de casar-se amb un ric científic (Ciarán Hinds) que la porta a conèixer la que serà la seva nova mansió.

Qual Rebeca, la jove esposa quedarà tan impactada per la bona vida que se li promet, com pel misteri que intueix en posar els peus a la casa i conèixer els seus empleats, la Claire (Carla Gugino) i l’Oliver (Matthew Beard). Després d’oferir-li tota mena de comoditats, el seu marit només li posa una norma a l’Elizabeth: que mai no entri a la única habitació prohibida de la casa. Però evidentment, sospitant que hi ha alguna cosa extranya en tot plegat, la noia es posarà a investigar on no hauria a la primera ocasió que Henry marxa de viatge.

Elizabeth Harvest

Elizabeth Harvest” té alguns moments interessants en la seva combinació de misteri clàssic i mostra de gènere de ciència ficció. Però tot plegat comença aviat a saturar per un abús de les repeticions d’algunes situacions i de les sobreexplicacions d’un guió que hagués fet bé de deixar amagades algunes de les seves cartes.

ONE CUT OF THE DEAD

La sorpresa del dia venia de Japó firmada per Shin’ichirô Ueda. Un exercici de cinema dins del cinema rodada amb poc pressupost però un munt d’enginy.

One cut of the dead

La cinta comença amb un equip que està rodant una pel.lícula de zombies de baix pressupost. Però els actors i el director es trobaran que a la localització que han triat seran atacats per zombies de veritat i hauran de lluitar per sobreviure. Fins que al cap de 40 minuts de pel.lícula, apareixen una títols de crèdit i “One cut of the dead” passa a explicar-nos com es va concebre i rodar el projecte que haviem vist fins aleshores.

Amb girs de guió, improvització i molt sentit de l’humor, el film de Shin’ichirô Ueda esdevé un divertidissim exercici d’imaginació narrativa, i sobretot una oda d’amor al cinema per més low cost que sigui.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies