Ha nacido una estrella
8Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

L’actor i cineasta Bradley Cooper debuta com a director amb “Ha nacido una estrella”, que protagonitza al costat de Lady Gaga i que també ha coescrit i produït. I s’atreveix amb un clàssic pel que hi han passat grans noms com Judy Garland, Barbra Streisand, Kris Kristofferson i James Mason.

En aquesta nova versió de l’emblemàtica història d’amor, Bradley Cooper encarna Jackson Maine, un experimentat músic que descobreix a Ally, una artista en dificultats de la qual s’enamora, interpretada per Lady Gaga. Ally ha abandonat el seu somni de convertir-se en una cantant d’èxit fins que coneix a Jack, que immediatament veu el seu talent natural. Aquesta història íntima ens porta en un viatge a través de la bellesa i els desafiaments d’una relació que lluita per sobreviure.

Bradley Cooper s’ha llençat a la direcció i ho ha fet per la porta gran, atrevint-se amb la que serà la quarta versió del mateix títol i amb el mateix tema: la de 1937 amb Janet Gaynor, la de 1954 amb Judy Garland i la de 1976 amb Barbra Streisand, les dues últimes també musicals.

Ha nacido una estrella Bradley Cooper Lady Gaga

“Fer un remake de “Ha nacido una estrella” i posar de director a un actor que no ha dirigit una pel·lícula en la seva vida va ser una mala idea”, feia broma Cooper en una sala de premsa del Festival de Donostia plena a vessar on es va poder veure la seva pel·lícula. I realment no li ha sortit gens malament. La seva “Ha nacido una estrella” té cor, potser algunes vegades en excés i el film és torna massa melós, encara que el global és més que notable. I una cosa està ben clara Bradley Cooper no només dirigeix molt dignament, també fa una gran interpretació d’aquest Jackson Maine de veu profunda i amb tendències autodestructives.

I aquesta versió del clàssic atrapa des del minut 1 sobretot per la música, per les veus i per la complicitat entre Cooper i Lady Gaga, la seva química traspassa la pantalla. Ella a la que ell li treu una cella postissa el primer cop que hi parla i a la que es pot veure sense tota la parafernàlia que normalment l’hi acompanya. Una Lady Gaga gran en l’escenari però una mica més justa en les escenes de carrer.

El resultat és un film atraient en la primera meitat, però que va de més a menys, que guanya quan sona la música, quan hi ha espectacle i que, en canvi, quan opta pel drama més carrincló, més reincident, més típic es fa més llarga i irregular.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies