Per fi ha arribat el dia del tret de sortida de la 51 edició del Festival de Cinema de Sitges. Una edició carregada de propostes esperades, pel.lícules prometedores per quadrar en una graella plenissima, films que auguren festa a les projeccions del Retiro, youtubers de moda, estrelles del nivel de Nicolas Cage, Ron Perlman, Ed Harris, Tilda Swinton, Pam Grier o M. Night Shyamalan, un bon grapat d’activitats per tota la ciutat i aquell sentiment de comunitat de tots els aficionats i professionals del cinema de gènere que durant aquests dies no voldrien estar a cap altre lloc del planeta.

I aquesta 51 edició ha començat potent, amb dues pel.lícules que més que pel.lícules són dues experiencies. Una ens ha convençut força més que l’altra, però les dues són vivències dignes de passar en una sala de cine, atrevides, extenuants, una autèntica explosió dels sentits. Parlem de la reversió de “Suspiria” firmada per Luca Guadagnino i de la nova provocació de Gaspar Noé: “Climax“.

Suspiria

En aquests temps de remakes, reboots i seqüeles, s’agraeix l’acostament de l’italià Luca Guadagnino a un títol tan reverenciat com ‘Suspiria‘ de Dario Argento. El director de ‘Call me by your name‘, partint d’un guió de David Kajganich, pren els personatges i només alguns dels elements de la pel·lícula d’Argento, els afegeix context, missatge feminista, els desenvolupa i aconsegueix fer una versió pròpia i personal de ‘Suspiria‘. Tan pròpia i tan personal que està condemnada a generar una encesa divisió d’opinions com ha passat avui.

L’inici no difereix gaire de l’original. Comença amb l’arribada d’una jove americana (Dakota Johnson) al Berlín dels anys 70 per fer la prova d’accés a una prestigiosa companyia de ball. En l’època dels atemptats de la Baader Meinhof i quan faltaven més de 10 anys per enderrocar el Mur. Des del primer moment impressiona la seva  coreògrafa (Tilda Swinton) i a mesura que ascendeix en l’escalafó de la companyia s’anirà trobant amb elements cada vegada més misteriosos i foscos.

Però amb els seus quasi 60 minuts de metratge afegit, aquesta “Suspiria” més que com un remake pròpiament dit, funciona com un complement del títol emblemàtic del giallo. Guadagnino es pren el temps necessari per afegir un context a la història, la posa en relació amb el seu entorn i la seva època, i sobretot desenvolupa el personatge del Dr. Klemperer, interpretat per un suposat Lutz Ebersdorf d’indubtable semblança a Tilda Swinton sota una bona capa de maquillatge, i afegint una subtrama que complementa el misteri que ocorre dins de l’acadèmia. Un edifici que de la mà de Guadagnino perd la seva naturalesa de ‘casa encantada’ per a convertir-se en un contundent edifici gris al costat del Mur.

Suspiria

Aquesta ‘Suspiria’ gira al voltant del poder de la sororitat i la força de la maternitat. Les dones i les relacions entre elles són el seu nucli dramàtic. Dones que s’ajuden, lluiten pel poder i utilitzen tot el seu potencial per aconseguir els seus objectius. I el potencial de la protagonista és el ball. Un ball que de la mà de Gaudagnino es converteix en un ritual de bruixeria, en una via d’accés a una nova diabòlica trinitat, visualitzada de forma superba mitjançant el muntatge en paral·lel.

La nova ‘Suspiria‘ perd gran part dels elements característics del cinema de terror de la versió del 77, però es converteix en aquesta de 2018 en un original i personal thriller psicològic cridat a provocar les reaccions més enfrontades entre els espectadors.

I si amb tot hem sortit de veure el film de Guadagnino sense un convenciment total, hem de reconèixer que sí que ens ha fascinat la nova proposta de Gaspar Noé.

Climax

Fascinat i esgotat a parts iguals. Perquè el film del francès és tota una experiència sensorial extenuadora que t’agafa des del principi i no et deixa anar fins que acabes totalment al.lucinat i sense esma pel que acabes de veure i viure.

Climax Gaspar Noé

Com és habitual a Noé, Clímax és una experiència que apel·la als sentits i que es defineix millor per com està feta que pel que explica. Que de fet no és altre cosa que una festa que es monten un grup de ballarins en una nau, amb una sangria on algú abocarà una droga que acabarà portant a una creixent bogeria i paranoia als nois i noies. I tot plegat al ritme d’una incessant música. Urban dance. Drogues. Violència. Desig. Instints. Sangria. Sexe. Bogeria. Autodestrucció. TERROR.

La realització ens permet gaudir d’uns plans seqüència magistrals que mostren fluidament tant les coreografies de ball com les anades i vingudes dels personatges per l’espai i les dramàtiques interaccions entre ells. Especialment memorables són: l’espectacular ball inicial, un prodigi de coordinació grupal, el sostingut pla zenital que marcarà la frontera entre el gaudi inicial i l’infern posterior, i la impactant seqüència final. També és molt destacable el treball de Benoît Debie, director de fotografia belga que treballa habitualment amb Noé. El seu tractament de la il·luminació i del color fan que les localitzacions es tornin cada cop més fosques, al ritme de la degradació dels personatges.

I atenció a la banda sonora que no para ni un minut, un ‘must’ per a tots els fans de la música electrònica i techno, amb temes de Thomas Bangalter (Daft Punk), Aphex Twin, Giorgio Moroder i una versió vitamínica del ‘Supernature’ de Cerrone, entre d’altres.

Climax

Excessiva i sense subtileses, Clímax, es una nova proesa de Gaspar Noé. Guanyadora de la Quinzena de Realitzadors de Cannes, no deixarà indiferent a ningú. Quan s’encenen els llums a la sala estàs tant fet pols que potser trigaràs una estona a decidir si t’ha agradat o no, però del que estàs segur és de que acabes de viure una experiència cinematogràfica inoblidable. Hipnòtica, extrema i brutal.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies
X