Allí donde van las hormigas

2018-10-02

9Valoració

Puntuació dels lectors: (0 Vots)

0.0

Diuen que totes les històries que parlen d’un vell o d’un nen o d’una cabra acaben amb un somriure…

Amb la típica estructura d’un conte de les Mil i Una Nits, “Allí donde van las hormigas” ens presenta a Said, qui està obsessionat amb les formigues que li sembla que són els únics éssers vius de la seva ciutat que tenen un objectiu a la vida: Immutables i inassequibles al desànim segueixen el seu camí envoltant tots els obstacles que van entorpint-lo.

Said no s’atreveix a seguir el seu camí i es limita a observar amb enveja a les determinades formigues fins que la seva família l’envia a cuidar el ramat de cabres familiar mentre el seu avi peregrina a la Meca, perseguint a les seves pròpies formigues que porten granets de sorra a la Kaaba.

Com tot bon conte d’influència musulmana, no ens trobem amb un final conclusiu ni amb una única història, tots els personatges passen per l’argument de la història seguint a les seves pròpies formigues que no són més que els seus propis somnis i evolució en la vida: mai hi ha un final del viatge sinó un començament del següent.

Aquest joc infantil de preguntes i respostes està realitzat per dos dibuixants-guionistes, Frank Le Gall i Michel Plessix, corrent el guió a càrrec de Le Gall, que sembla ha abandonat la seva faceta de dibuixant de l’escola de Tintín i Spirou després de l’èxit de les seves sèries de detectius i de gatets per una carrera com a guionista deixant els llapis a un inspirat Plessix.

Michel Plessix, creador de dues de les grans sagues de l’escola francesa més enllà d’Uderzo o Franquin, “El viento en los sauces” i “El viento en la arena” fa un dibuix impecable, expressiu, representant des de secs deserts a frondosos vergers amb un detall espectacularment dolç.

El dibuix a llapis en la versió espanyola és molt elaborat i detallista, de contorns molt delicats com correspon al ritme del còmic. Les escenes nocturnes són una porta als somnis i en qualsevol moment estem esperant veure aparèixer un djinn del desert o a un geni de la làmpara que compleixi els nostres desitjos o malsons.

A “Allí donde van las hormigas“, ens trobem en resum amb un bell conte que totes aquelles persones que porten un nen dins preguntant-se “què ha passat?” gaudiran i es preguntaran de nou per què van deixar de seguir a les formigues, escoltar a les persones i a les cabres, tafanejar per la vida i sorprendre’s d’uns somnis incoherents, però fascinants.