En una època marcada per la revolució de les noves tecnologies, Internet i les xarxes socials, el director Aneesh Chaganty decideix pel seu primer llargmetratge, “Searching”, explicar-nos una història exclusivament a través de les pantalles de diversos dispositius. L’atreviment li va valdre un dels premis del públic al passat Festival de Sundance.
Després de la mort de la Pam Kim, la seva filla Margot i el seu marit David (John Cho) han de tirar endavant recolçant-se un en l’altre, reformant un aparentment sòlid nucli familiar i refent les seves rutines. A mida que van passant els anys sembla que van superant la pèrdua i pare i filla estan més units que mai. Però un dia la Margot (Michelle La), ja amb 16 anys, desapareix sense deixar rastre. Desesperat per la falta de pistes, en David inicia la recerca al portàtil de la Margot de qualsevol indici que pugui ajudar a la investigació policial liderada per la detectiu Vick (Debra Messing) i pel camí s’adonarà que potser hi havia més coses que desconeixia de la seva filla del què pensava.
Aquesta història, el director i guionista Aneesh Chaganty la narra en forma de thriller i exclusivament a través de pantalles. Tot el què veiem ens arriba des de la pantalla del mòvil, de la televisió, de càmeres, d’ordinadors,… que ens van mostrant succesivament navegadors web, xarxes socials, trucades de FaceTime, Whatsapps, videos de youtube, videologs o murs de Facebook.
És doncs la proposta formal que ens planteja Chaganty el que marca de principi a final “Searching“. Afortunadament, el director sap posar la narrativa via pantalles al seu servei, tant al principi quan es pren el seu temps per presentar-nos el context familiar en el que va créixer la Margot, fins a la posterior construcció del thriller després de la seva desaparició.
No és la seva intenció fer una reflexió sobre els mals de la tecnologia moderna, l’addicció a les xarxes socials o la falta de connexió emocional en un món ultraconnectat. El propòsit de Chaganty i el coguionista Sev Ohanian no és altre que el d’aconseguir mantenir la tensió i l’interés de l’espectador sense que acabem embafats de tanta pantalla. I en general se’n surten. O en tot cas, per aquells de l’audiència que coneguin les diferents tecnologies que serveixen per desenvolupar la trama.
“Searching” és un thriller que en determinats moments podria haver confiat més en la intel.lígència de l’espectador per no fer-li tant evident algun dels trucs argumentals als que ha de recórrer. Pero que en general sap portar bé la tensió amb una bona concatenació dels dispositius i un saber anar desgranant els elements que portaran a la resolució del misteri. I també dotar-lo d’un component humà gràcies al temps que s’ha pres al principi per presentar-nos als seus protagonistes.
Si el seu atreviment narratiu consolidarà un nou gènere (tampoc cal oblidar que en els darrers anys multitud de propostes des de La bruja de Blair a Open Windows, per mencionar algunes, ja apuntaven les possibilitats de narrar des de pantalles dins la pantalla) o acabará de revolucionar el llenguatge cinematogràfic, el temps ho dirà.
Envía una resposta