El Reino
7Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

La corrupció política forma part del nostre dia a dia des de fa molt de temps, però sembla que ningú ha volgut abordar-ho des del punt de vista de la ficció. Fins ara. Fins que el cineasta Rodrigo Sorogoyen s’ha atrevit amb “El Reino”.

Ja ho deia ell mateix en la roda de premsa del recent Festival de Donostia: “a Espanya no hi ha un debat sa ni democràtic” sobre aquest tema que esquitxa la majoria de partits. I ell sense vergonya posa sobre la taula tots els diners, sobresous, sobres en negre, àpats pantagruèlics i caixes B. Què algú se sent identificat? És una pena, però “El Reino” feia falta per fer l’autòpsia de la corrupció a les Espanyes.

Manuel (Antonio de la Torre), un influent vicesecretari autonòmic que ho té tot a favor per fer el salt a la política nacional, observa com la seva perfecta vida s’enfonsa a partir d’unes filtracions que l’impliquen en una trama de corrupció al costat de Paco, un dels seus millors amics. Mentre els mitjans de comunicació comencen a fer-se ressò de les dimensions de l’escàndol, el partit fa pinya i únicament Paco surt indemne. Manuel és expulsat del regne, assenyalat per l’opinió pública i traït per aquells que, fins fa unes hores, eren els seus amics. Tot i que el partit pretén que ell carregui amb tota la responsabilitat, Manuel no es resigna a caure sol. Amb l’únic suport de la seva dona i de la seva filla, i atrapat en una espiral de supervivència.

El Reino

Escrita de nou al costat d’Isabel Peña, que ja va ser coguionista de “Stockholm” i “Que Dios nos perdone” i amb Antonio de la Torre al paper principal, Sorogoyen juga a recrear a la pantalla gran escenes molt similars que, segurament, van conduir a molts polítics a ser portada de Telenotícies. I encara que està clar que s’inspira en polítics (i algun rostre televisiu molt evident) no dirigeix el tret a cap partit polític concret malgrat que l’espectador pot relacionar-ho amb un o amb un altre sense massa dificultat.

Amb un ritme trepidant, que la música “maquinera” d’algunes escenes incrementa guiant els passos dels que miren de salvar la seva posició al regne, que no se’ls acabi la festa o fer caure amb ell el màxim de companys amb ell, un muntatge fabulós i un evident toc “cañi/castizo”, “El Reino” només exposa fets sense fer judicis de valors, ja els faran els que en són testimonis.

La pel·lícula és un reflex, desgraciadament, de la societat que ens envolta i sobretot de les classes poderoses. És un gran film amb uns grans personatges i una bona desfilada d’interpretacions (Bárbara Lennie, Mónica López, José María Pou, Nacho Fresneda, Ana Wagener, Luis Zahera…), però sobretot la d’Antonio de la Torre que està immens. Potser quan avança la trama, el guió perd una mica el nord però la lluita dialèctica final en un plató de televisió li posa un punt i final fabulós.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies