Això s’acaba i ens diu adéu amb tres propostes: “El Ángel”, el retrat desvergonyit d’un criminal real argentí als anys 70; “A Star is Born”, la quarta versió que es fa d’aquest drama musical debut de Bradley Cooper en la direcció i que protagonitza al costat de Lady Gaga i, la clausura, “Bad times at The Royale”, la segona pel·lícula com a director de Drew Goddard (“The Cabin in The Woods”).

El Ángel

El Ángel / The Angel

Carlitos és un jove de disset anys d’edat amb fama d’estrella de cinema, rínxols rossos i cara de bebè. Quan era nen, cobejava les coses d’altres persones, però no va ser fins a la seva adolescència primerenca quan es va manifestar la seva veritable vocació: ser un lladre. Quan coneix a Ramon en la seva nova escola, Carlitos se sent immediatament atret per ell i comença a presumir per cridar la seva atenció. Junts s’embarcaran en un viatge de descobriments, amor i crim.

En total, es creu que Carlos Robledo va cometre més de quaranta robatoris i onze homicidis. Avui, després de més de quaranta-cinc anys a la presó, és el pres que més temps porta a la presó en la història d’Argentina. A causa de la seva aparença angelical, la premsa el va anomenar “L’àngel de la mort”.

Sota la protecció de Pedro Almodóvar, coproductor al costat del seu germà Agustín, ha arribat a la secció de Perles del Festival, ‘L’àngel’, una producció hispanoargentina estrenada al Festival de Canes basada en la història real del lladregot i l’assassí Carlos Eduardo Robledo Puch , conegut com “L’àngel de la mort” per la seva aparença angelical. La fosca fama de l’assassí l’ha fet ser un dels més coneguts de l’Argentina sent, als seus 66 anys, el pres que més temps porta tancat a la presó.

Per al seu director, Luis Ortega, la gènesi de la pel·lícula està en la innocència. Tenir un noi amb l’aparença d’una Marilyn Monroe de 19 anys i que aquest s’acabi convertint en algú que, als anys 70, va robar i matar diverses persones amb tota la sang freda.

Toto Ferro és l’actor que posa rostre a aquest àngel i el dota d’un desvergonyiment simpàtic i atractiu, malgrat el que fa. Al seu costat Chino Darin, el seu soci i obscur objecte de desig. El resultat és una pel·lícula amb ritme, distreta, de divertit humor negre, desvergonyida, amb una banda sonora musical molt almodovariana i un protagonista de gran carisma. Una perla que representarà Argentina als Premis Oscar.

A Star is born

A Star Is Born (Ha Nacido Una Estrella)

En aquesta nova versió de l’emblemàtica història d’amor, Bradley Cooper encarna Jackson Maine, un experimentat músic que descobreix a Ally, una artista en dificultats de la qual s’enamora, interpretada per Lady Gaga. Ally ha abandonat el seu somni de convertir-se en una cantant d’èxit fins que coneix a Jack, que immediatament veu el seu talent natural. Aquesta història íntima ens porta en un viatge a través de la bellesa i els desafiaments d’una relació que lluita per sobreviure.

L’actor i cineasta Bradley Cooper debuta com a director amb “A Star is Born”, que protagonitza al costat de Lady Gaga i que també ha coescrit i produït.  I s’atreveix a dirigir amb la que serà la quarta versió del mateix títol i amb el mateix tema: la de 1937 amb Janet Gaynor, la de 1954 amb Judy Garland i la de 1976 amb Barbra Streisand, les dues últimes també musicals.

“Fer un remake de “A Star is born” i posar de director a un actor que no ha dirigit una pel·lícula en la seva vida va ser una mala idea”, ha fet broma Cooper en una sala de premsa del Kursaal plena a vessar.  Realment no li ha sortit gens malament pel que hem vist, ni per les crítiques que està rebent.

I ell no només dirigeix molt dignament, també fa una gran interpretació d’aquest Jackson Maine amb tendències autodestructives. La seva “A star is born” atrapa des del minut 1 per la música, per les veus i per la complicitat entre Cooper i Lady Gaga, potser una mica més justa interpretativament. El resultat és un film atraient en la primera meitat, però que va de més a menys, que guanya quan sona la música, quan hi ha espectacle i que, en canvi, quan opta pel drama és fa una mica més llarga i irregular.

Bad times at The Royale

Bad Times At The El Royale  (Malos Tiempos En El Royale)

Set desconeguts, cadascun amb un secret que amagar, es reuneixen al llac Tahoe, a El Royale, un deteriorat hotel amb un fosc passat. Durant el transcurs d’una fatídica nit, tots tindran una última oportunitat de redempció … abans que tot es vagi a l’infern.

Drew Goddard, el director d’aquest film que clausura aquesta edició del Festival de Donostia, va debutar, el 2012, com a director amb el film de terror “The Cabin in the Woods”. “Bad Times at the Royale” és la seva segona pel·lícula com a director, un entretingut joc de sospites, traicions i sang amb Jeff Bridges, Chris Hemsworth – a qui s’espera que visiti el Festival-, Jon Hamm, Dakota Johnson, Cynthia Erivo que ha aconseguit entretenir donant molts bons moments, encara que no sigui del tot rodona i es desinfli cap el final.

Clar que coses pitjor s’han vist a les clausures, ara ja només queda l’esperat Palmarès.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies