Shirley Valentine
8Valoració
Puntuació dels lectors: (1 Vot)
8.5

L’estrena oficial de Shirley Valentine al Teatre Goya arrenca amb força. Les funcions tindran més de mes i mig per endavant perque l’adaptació d’aquest sol.liloqui revisqui a Barcelona.

L’obra tracta diversos dels problemes de fons als quals s’enfrontava la dona occidental de mitjans del segle passat: el conformisme i la submissió de ser mestressa de casa, i la manca d’amor real i suport emocional de la parella. Aquests temes que avui ens poden semblar una mica naïf i que es presentaven com els primers desafiaments del feminisme dels anys 80, segueixen vius a dia d’avui. També representen les barreres que tenim a l’hora de viure els nostres desitjos.

S’introdueixen escassos canvis dramatúrgics i s’usa la justa peripècia en la posada en escena. El director, Miquel Gorriz, no se la juga, amb “Girls Just Want to Have Fun” obre un forat en les barreres de l’espectador. Es detalla una Shirley en transformació amb la mateixa senzillesa que es descobreix la història de tan entranyable personatge. La idea de l’escenografia i el vestuari, que juga al còmic amb el paper pintat, ens dibuixa un món/cuina amb esquemàtica aparença, però que compleix amb la seva comesa.

Shirley Valentine Mercè Arànega

El text d’aquesta “Shirley Valentine” no és hilarant avui en dia, però la versió en català aconsegueix que allò estúpid esdevingui més graciós. La comèdia és present des del principi, i també el melodrama amagat entre la nevera i la paret amb la qual Shirley es comunica lliurement. L’honestedat de l’actriu Mercè Arànega és fèrtil en escena, i arriba a tocar al públic. Res de ploriquejos, ni falsos deterioraments, la veu interior del personatge serà un succés natural per a nosaltres.

Potser s’hagi abordat el canvi de terç de l’obra amb una mica de brusquedat. Es prepara al públic per al viatge d’aquesta heroïna, però l’arc del personatge pot presentar-se evident i abrupte. Mercè Arànega ens compensa amb un humor que dóna molt bon resultat, que el públic gaudeix. El riure banya suaument l’escenari com un onatge suau, sense res d’esforç; les parts més punyents fan que brollin riallades espontànies de les galeries. Ella no busca l’aplaudiment, però el troba. Estrena emocionant.



Teatre: Teatre Goya
Dates: Fins al 5 de Novembre
Direcció: Miquel Gorriz
Versió: Joan Sellent i Ferran Toutain
Escenografia: Jon Berrondo
Vestuari: César Olivar
Intèrprets: Mercè Aránega
Durada: 75 minuts
Comprar entrades


Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies