Carmen i Lola són dues adolescents gitanes que es coneixen un dia de pluja en un mercat. Carmen està a punt de comprometre’s per casar-se, seguint la tradició familiar i cultural a la que pertany. Per la seva part, Lola vol ser lliure, no dependre de ningú i esquivar un destí massa marcat, intentant tirar endavant els seus estudis i potenciar les seves inquietuds. L’amor sorgeix entre elles i amb la mateixa virulència que el seu amor, la incomprensió i la discriminació.
Explica Arantxa Echevarria –directora de Carmen y Lola- que l’origen de la pel·lícula sorgeix d’una noticia que va cridar la seva atenció l’any 2009: la primera parella de dones gitanes que es casava a Espanya després de quatre anys de la legalització del matrimoni homosexual. Sens dubte dues valentes, encara que van optar per no donar la cara i fer servir noms ficticis a la premsa. I és que ser dona, gitana i lesbiana és una condemna a la discriminació i a la invisibilitat. Echevarría es va preguntar com serien aquelles dues dones, així que va optar per construir a partir d’aquella noticia la seva pel·lícula. Com encaixa un amor lèsbic dins d’una comunitat gitana de l’extraradi de Madrid? Directament sembla no encaixar i les dues protagonistes es converteixen en supervivents d’una història que apunta més aviat al naufragi que a un final feliç.
La pel·lícula es mou entre el documental i la ficció, donat que si bé en un principi Echevarría sembla que opta per explicar-nos la història des d’un punt de vista molt naturalista, proposant a la vegada un apropament a la cultura gitana, conforme avança el metratge va dotant als personatges de més intensitat fins arribar a certes escenes plenes d’esquinçaments emocionals. Cal destacar que per a seleccionar a les actrius protagonistes i a la resta del repartiment es va fer un càsting entre més de 1000 actrius i actors gitanos, la majoria no professionals. Només hi ha un personatge a la pel·lícula que està interpretat per un actor professional, la resta són 150 actors sense cap experiència prèvia davant la càmera. Per això el resultat dels intèrprets té un mèrit especial que s’ha de reconèixer.
Echevarría aconsegueix construir un film honest, carregat d’una realitat social desconeguda i que s’apropa a aquell altre cinema espanyol al que es fa un petit forat en prestigiosos festivals –Carmen y Lola va passa per la Quinzena de Realitzadors del darrer Festival de Canes, essent Echevarría la primera directora espanyola en aconseguir-ho-.
Envía una resposta