Des que es va anunciar que “ROMA” d’Alfonso Cuarón anava a participar en aquesta edició del Festival de Cinema de Venècia, es va convertir en la favorita a batre. Era la pel·lícula que Cannes va voler tenir i no va poder, per les seves males relacions amb Netflix. L’únic element discordant era la presidència del jurat de Guillermo del Toro, amic i col·laborador d’Alfonso Cuarón. Un premi es podria entendre com a fruit de la seva amistat. Però en aquestes estàvem quan el segon dia del festival vam veure ‘ROMA’ i ja ningú va pensar que qualsevol reconeixement a aquesta pel·lícula pogués estar causat per aquesta relació Cuarón – del Toro, sinó per la qualitat de la pel·lícula. I mentre Cannes no admet productes Netflix en la seva competició, Venècia els dóna aquest Lleó d’Or per a ‘ROMA’ i el més discutible al millor guió per als germans Coen pel seu western-antologia ‘The Ballad of Buster Scruggs’.
Les altres dues grans pel·lícules que han concursat en aquesta Mostra tampoc han marxat de buit. ‘La favorita‘ del grec Yorgos Lanthimos, però ambientada a la cort de la Reina Anna d’Anglaterra, s’ha endut el segon premi en importància, l’Especial del Jurat, i el de la millor actriu per Olivia Colman, que tot i tenir un paper més curt que les dues estrelles del film, Rachel Weisz i Emma Stone, llueix de forma especial amb una interpretació arriscada, histriònica, però perfectament ajustada. L’Oscar a la millor actriu secundària està a l’horitzó. I segur que Netflix està encantat que la seva nova reina Isabel II a ‘The Crown‘ s’emporti aquest premi.
L’altra gran pel·lícula presentada en aquesta competició, el western d’aventures ‘The Sisters Brothers‘, tampoc ha marxat de buit. El francès Jacques Audiard després de la Palma d’Or de Cannes per la molt inferior ‘Dheepan‘, s’emporta el Lleó de Plata al millor director per la seva magnífica adaptació de la novel·la de Patrick DeWitt.
Poc es pot objectar a la Copa Volpi al millor actor per Willem Dafoe per la seva interpretació de Vincent Van Gogh a ‘At Eternity’ s Gate‘ de Julian Schnabel.
Encara que a la pel·lícula se li puguin posar peròs, l’intèrpret nord-americà es transforma en un Van Gogh sofrent, depressiu i moribund i ni tan sols criden l’atenció els 26 anys de diferència entre l’edat de l’actor i la del pintor holandès quan va morir.
La sorpresa del palmarès ha estat el doble reconeixement per a la pel·lícula australiana ‘The Nightingale‘ de Jennifer Kent, l’única pel·lícula dirigida per una dona de tota la competició. Una pel·lícula d’una violència crua i brutal, amb una denúncia necessària a la situació de les dones en la Tasmània del segle XIX que en part segueix estant en vigor, però per a la qual el doble premi sembla un reconeixement excessiu. Sobretot tenint en compte que pel·lícules de la qualitat de ‘Sunset‘ de László Nemes que s’ha quedat amb el FIPRESCI de la crítica internacional, ‘Vox Lux‘ de Brady Corbet o ‘Killing de Shinya Tsukamoto marxen sense cap premi.
Amb aquest palmarès al Festival de Venècia ha confirmat que el seu amb el cinema amb aspiracions d’Oscar és un amor recíproc. Les pel·lícules vénen a Venècia perquè els sembla una excel·lent plataforma de llançament de cara a la campanya de premis i el Festival l’hi agraeix donant-los premis.
Dos detalls: l’única pel·lícula del palmarès de la qual és esperable que no en sentim a parlar en la temporada de premis és l’australiana ‘The Nightingale‘ i l’única pel·lícula del palmarès no parlada en anglès del palmarès, és precisament el Lleó d’Or de ROMA, però la pel·lícula tot i estar dialogada en espanyol i en mixteco està en l’òrbita de Hollywood. De moment amb aquest plantejament de Festival i palmarès com el d’aquesta edició, sembla que Venècia, Hollywood i Netflix han arribat a una entesa en la qual els tres guanyen.
Palmarès:
Competició Venezia 75
Lleó d’Or: ROMA d’Alfonso Cuarón
Lleó de Plata Gran Premi del Jurat: LA FAVORITA de Yorgos Lanthimos
Lleó de Plata Millor Director: Jacques Audiard per THE SISTERS BROTHERS
Copa Volpi al millor actor: Willem Dafoe per AT ETERNITY’S GATE de Julian Schnabel
Copa Volpi a la millor actriu: Olivia Colman per LA FAVORITA de Yorgos Lanthimos
Premi al millor guió: THE BALLAD OF BUSTER SCRUGGS de Joel i Ethan Coen
Premi Especial del Jurat: THE NIGHTINGALE de Jennifer Kent
Premi Marcello Mastroianni al millor nou intèrpret: Baykali Ganambarr per THE NIGHTINGALE de Jennifer Kent
Premi FIPRESCI: SUNSET de László Nemes
Secció Orizzonti
Millor pel.lícula: KRABEN RAHU (MANTA RAY) de Phuttiphong Aroonpheng
Millor Director: OZEN d’Emir Baigazin
Premi Especial del Jurat: ANONS de Mahmut Fazil Coskun
Millor actriu: Natalya Kudryashova per THE MAN WHO SURPRISED EVERYONE de Natasha Merkulova i Aleksey Chupov
Millor actor: Kais Nashif por TEL AVIV ON FIRE de Sameh Zoabi
Millor guió: JINPA de Pema Tseden
Millor Curtometratge: KADO de Aditya Ahmad
Premi Luigi de Laurentiis a la millor ópera prima: YOM ADDATOU ZOULI (THE DAY I LOST MY SHADOW) de Soudade Kaadan
Secció VENEZIA CLASSICI
Millor restauració de clàssic: LA NOCHE DE SAN LORENZO de Paolo i Vittorio Taviani
Millor documental sobre cine: THE GREAT BUSTER: A CELEBRATION de Peter Bogdanovich.
Envía una resposta