Happy End
6Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

Michael Haneke tira d’autoparodia i es repeteix amb les seves obsessions vistes un cop i un altre. A “Happy end” retrata, de nou, la família burgesa com a paradigma de la hipocresia moral, on cada membre exemplifica algun vici o engany. Una instantània de la vida d’una família burgesa europea.

Michael Haneke amb Happy end ens porta el que és un compendi de les seves obsessions, a les que hi suma les noves tecnologies amb una mirada inicial a través del mòbil el que recorda a El vídeo d’en Benny. Després s’hi pot relacionar amb Amour, La pianista, Codi desconegut o Caché. Tot al voltant d’aquesta família benestant, una d’aquelles poderoses famílies de Calais de tota la vida, encapçalada pel patriarca, el Georges, i la seva filla Eve, dirigent d’una empresa de construcció amb la presència sempre solvent i imponent de Jean-Louis Trintignant i Isabelle Huppert. Eve, que està promesa a un banquer britànic (Toby Jones), brega amb l’inútil del seu fill (Franz Rogowski) i amb els problemes de l’empresa, com un aparatós accident en una obra. El seu germà (Mathieu Kassovitz) manté una aventura extramarital amb una violoncel·lista alienada i ha de fer-se càrrec de la filla (Fantine Harduind’un primer matrimoni, que guarda alguns secrets realment espinosos.

Happy end Michael Haneke

Happy end és una pel·lícula freda, sobretot en els inicis. Costa situar-te i relacionar tota la informació que et dona com flaixos a principi del film. Hi ha tanta trama que s’obre que no saps que fer-ne d’elles, ni quines són les més importants. De mica en mica, encaixen les peces (encara que en perd alguna pel camí), hi veus la crítica a la burgesia, a aquestes classes benestants que amaguen misèries com les que més… I potser és en el tram final quan el film es torna més fàcil mentre s’endinsa en la farsa.

Happy end no és el seu film més reexit malgrat mantenir el seu mestratge en moments destacats com deixant sonar el “Chandelier” de Sia o amb el “final feliç” amb el que ho remata tot. Als fans del director austríac no els aportarà res de nou, mentre que pels novells no seria la millor proposta per endinsar-se en la filmografia de Haneke. El que sí es nota és que ell continua passant-s’ho bé amb les seves estocades cinematogràfiques per molt que se’l pugui trobar reincident.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies