Basada en la novel·la d’Ignacio Martínez de Pisón, un dels escriptors més prestigiosos del panorama literari actual, “El dia de mañana”, producció original de Movistar+, és una sèrie sobre les aspiracions, els desitjos i l’encaix en el món d’una generació tan plena d’idealisme i anhel d’utopia com de contradiccions, convençuda tenir el futur a les mans.
Mariano Barroso en la direcció i Alejandro Hernández en el guió, juntament amb un elenc de joves actors com Oriol Pla, Aura Garrido i Jesús Carroza i altres consagrats com Karra Elejalde, Nora Navas, David Selvas, Pere Ponce, Pep Munné, Àlex Casanovas (i un llarg etcètera) i un equip tècnic de primer nivell, han aconseguit crear un producte d’alta qualitat, capaç de satisfer les demandes de l’espectador més exigent i alhora entretenir i enganxar a l’audiència.
De què va?
La trama està teixida al voltant de la vida de Justo Gil (Oriol Pla, el gran Soleràs d’”Incerta glòria”), un misteriós personatge que va deixar una profunda petjada en tot el que es va creuar amb ell.
Justo és un jove inquiet i ple d’ambicions que arriba com un immigrant més a la pròspera i prometedora Barcelona dels 60. Amb l’esperança de salvar la seva mare, sense res a les butxaques però disposat a convertir-se en un home d’èxit. La ciutat, en ple viratge cap a la modernitat, sembla sens dubte el lloc ideal per a això: un oasi de llibertat, possibilitats i futur a la meitat de l’erm del franquisme. En la seva carrera cap al cim, la vida de Justo es creuarà amb la de Carme Román (Aura Garrido), una jove aspirant a actriu amb la qual iniciarà una història d’amor que els perseguirà durant anys. I també amb Mateo Moreno (Jesús Carroza), policia de la temuda Brigada Social que el farà endinsar en una fosca xarxa d’espionatges i delacions alhora que acaben compartint una mena d’amistat.
Buscant el seu lloc a la ciutat, Justo, Carme i Mateo s’aniran barrejant amb cobdiciosos empresaris, joves de família bona de gresca permanent amb aires de gauche divine, policies sense escrúpols, estudiants rebels o membres de la resistència antifranquista: habitants d’una ciutat en ebullició que travessa un moment irrepetible.
A través de totes les seves històries, l’espectador serà testimoni de com una ciutat i una època van oferir tot a un home i van acabar convertint-lo en un dels més importants confidents de la policia franquista, a la caça d’opositors polítics al règim: una doble vida que deixaria una profunda empremta en tot aquell que es va creuar en el seu camí.
Barcelona com a teló de fons
La Barcelona dels 60 i 70 és un escenari ideal per abordar els temes i l’atmosfera que ens interessa: una ciutat en plena ebullició cultural i econòmica que va esdevenir la porta d’entrada de tots els canvis que estaven per arribar. “El dia de mañana” adquireix el ritme i la tensió d’un thriller i la profunditat psicològica del drama de personatges.
El rodatge es va realitzar a la ciutat, però també en espais de Montgat, Mataró, Badalona, Terrassa, Manresa, Sabadell, l’Hospitalet … Va ser entre octubre i febrer, el que va fer que les feines de gravació d’”El dia de mañana” convisquessin amb els fets posteriors al referèndum de l’1-O. “Era una situació molt convulsa la qual vivíem tots i havia situacions traumàtiques i algunes curioses. Com que gravéssim en un teatre en el qual es cridava: ‘Amnistia i llibertat!’ i en sortir, fora, se sentís el mateix. I això que havien passat 40 anys “, comentava Barroso en la presentació de la sèrie. I sí, és certa aquesta sensació de què les coses no han canviat, que la vida és cíclica i tot es repeteix passats x anys.
Una sèrie on s’ha tingut cura de l’estètica i sobretot tot el que envolta la Barcelona de l’època. Per això l’espectador es troba amb una ciutat trist, gris, fosca, el que contrasta amb uns personatges (amb els vestuaris acolorits dels 60 i 70) que ho viuen d’una manera lluminosa, amb el desig de viure, de canvi, d’un futur diferent.
La recomanem?
Sí, és una molt bona ficció, ben ambientada a Barcelona i amb unes interpretacions solvents en tots els casos.
Si penseu: “transició? Quina mandra!”. Us hem de dir que no es tracta d’una història convencional sobre la transició, ja que busca oferir a l’espectador una visió nova i suggeridora d’uns anys irrepetibles de canvi i agitació, que van sembrar la llavor de moltes il·lusions complertes i alguns somnis trencats. La manera com està estructurada, com entrevistes a diversos personatges que ens van donant la seva visió d’aquest protagonista polièdric que és Justo. Misteriós, que enganxa, que atreu malgrat que el que fa és moralment qüestionable i reprovable. El que es coneix com un “jetas” del que saps que no et pots refiar, però costa no sentir-se atret.
“El dia de mañana” és una sèrie generacional, amb vocació universal i profundament humana, construïda a partir de conflictes personals al voltant de l’amistat, la traïció, l’amor, el rebuig i l’enveja. En ella, cada personatge té una història per explicar, donant forma a un fresc social heterogeni i singular. I al llarg de 12 anys de la vida dels tres principals (Justo, Carme i Mateo) no té res a veure com comencen i com acaben, oferint la mateixa història des de punts de vista diferents.
Sis capítols que saben atrapar l’espectador, conduir-lo per la vida dels seus personatges amb un aire de thriller i dosificant bé les informacions per tenir ganes de continuar veient més. Una sèrie de qualitat ben treballada a nivell de guió, d’ambientació i sobretot, amb unes grans interpretacions on destacar un de sol és injust, però no nomenar Oriol Pla com a Justo o Aura Garrido com a Carme seria un pecat sense oblidar-nos de Pep Cruz, Jesús Carroza o Karra Elejalde, entre molts altres amb els seus grans o petits papers.
Envía una resposta