El orden divino
7Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

El 8 de març passat vam viure una manifestació feminista contra la desigualtat de gènere que es va entendre com una mobilització històrica sense precedents. També un 8 de març s’estrenava “El orden divino”, una pel·lícula que recorda la lluita de les feministes suïsses pel dret al vot de les dones. Si fa només uns mesos m’emocionava al percebre que per fi es començava a prendre consciència que formem part d’una societat desigual, avui surto de veure “El orden divino”, ambientada en els anys 70, amb la sensació que les dones portem dècades repetint les mateixes consignes.

La pel·lícula arrenca amb una comparativa històrica que ràpidament contextualitza: mentre que en altres parts del món es vivia una autèntica revolució cultural, Suïssa romania aliena a les demandes de drets i llibertats que s’estaven reclamant en altres llocs. A partir d’aquesta premissa, la directora Petra Volpe va traçant amb detall l’evolució que experimenta Nora, una mare tradicional que acabarà lluitant per aconseguir que les dones tinguin dret a votar al seu país. I ho fa amb una acurada fotografia i una ambientació ben aconseguida. Sense distorsions tramposes.

L'ordre diví

Però tot i el bon començament, la trama és una mica previsible i amb certa manca narrativa que arriba en ocasions a semblar alliçonadora. Una lectura domèstica en la qual però, s’encerta amb l’enfocament argumental: Petra Volpe, podria haver triat a l’adolescent rebel de la història, però decideix explicar el missatge reivindicatiu des d’un personatge que forma part del sistema tradicional i que va canviant la seva manera de pensar davant un escenari de discriminació. Evidència a més la necessitat d’involucrar a l’home en la demanda d’igualtat, ja que el peculiar sistema democràtic de participació directa que existeix al país helvètic va fer que haguessin de ser els homes els que decidissin mitjançant referèndum si permetien el sufragi femení. Calia convèncer els homes i no als polítics.

“El orden divino” es recordarà probablement per atacar la memòria històrica d’un país que malgrat brillar per la seva llarga tradició democràtica, va ser l’últim d’Europa a reconèixer el dret al vot de les dones. Que la meitat de la població no hagi pogut votar fins a 1971 és una qüestió poc compatible amb la imatge que projecta Suïssa de democràcia veterana a l’avantguarda de la modernitat. I qui sap si per això, o perquè la batalla contra la desigualtat segueix sent un tema d’actualitat, els suïssos han aplaudit el missatge i han decidit convertir-la en la pel·lícula més taquillera de l’any.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies