La rivalitat entre Daniel LaRusso i Johnny Lawrence, antic alumne del Dojo Cobra Kai torna a la vida amb la sèrie de YouTube, “Cobra Kai”. La seqüela televisiva de la mítica “Karate kid” destil·la nostàlgia però també s’esforça en no repetir, girant trames i dotant d’entitat als seus personatges.
De què va?
Mentre la vida ha somrigut a Daniel LaRusso (Ralph Macchio), que ara és un exitós home de negocis, feliçment casat amb Amanda (Courtney Henggeler). Johnny Lawrence (William Zabka), en canvi, no ha aixecat el cap des d’aquell fatídic dia que el va derrotar amb la “grulla”. No obstant això, quan l’antic karateka creu haver tocat fons, truca a la porta una oportunitat de redimir-se i reconduir, de nou, la seva vida.
Per tal de deixar de ser una ombra del que era, Lawrence reobre la seva vella escola, disposat a entrenar els més desvalguts de l’institut. Amb el seu entrenament, pretén no només donar sentit a la seva existència, sinó ajudar els nois a enfrontar-se als “populars de classe”. El que el nostre protagonista no sap, però, és que l’infern n’és ple de bones intencions. Que el dojo “Cobra kai” torni a la vida serà un problema per a LaRusso i suposarà la causa directa de nou enfrontaments entre els dos enemics eterns.
Una nova generació de karateques s’obre pas enmig de les picabaralles dels dos ganàpies. Per una banda està Miguel (Xolo Maridueña), un noi que acaba de mudar-se, que és assetjat a l’escola i li demana al conserge de l’edifici, en aquest cas Lawrence, que li ensenyi karate. Us sona?
Per altra banda està el fill de Johnny, Robby (Tanner Buchanan), que odia amb tot el seu cor al seu pare i amb la mateixa passió, l’enyora, i la filla de Daniel, Sam (Mary Mouser), amb qui Daniel està perdent el contacte.
Qui hi ha al darrera?
El 4 d’agost de 2017, es va anunciar que YouTube havia aprovat la producció d’aquesta sèrie. Amb una primera temporada de deu episodis de mitja hora, “Cobra Kai” ja té assegurada una segona. La sèrie està escrita i produïda per Josh Heald, Jon Hurwitz i Hayden Schlossberg. Hurwitz i Schlossberg, a més, dirigeixen múltiples episodis de la primera temporada. El trio està acompanyat en el paper de productors executius per James Lassiter i Caleeb Pinkett de l’empresa Overbrook Entertainment en associació amb Sony Pictures Television. Josh Heald, Jon Hurwitz i Hayden Schlossbergsón són responsables, per exemple, de “Hot Tub Time Machine”.
William Zabka, a qui ja havíem vist en alguns capítols de “Cómo conocí a vuestra madre” i Ralph Macchio tornen a interpretar els seus personatges originals. Més granadets, ben conservats també. És una de les gràcies de “Cobra Kai”: ells tornen a ser ells. Segurament fer una seqüela sense mantenir els seus protagonistes inicials, no únicament de nom, sinó també els rostres originals, no hagués cridat tant els nostàlgics. I aquests “vells” rostres s’han sabut combinar amb una nova generació com Xolo Maridueña, Tanner Buchanan o Mary Mouser, entre molts altres.
Trobar l’equilibri, la clau de tot
El sensei de Daniel LaRusso, el mític Senyor Miyagi, no pot sortir físicament a la sèrie, l’actor que l’encarnava va morir al 2005, però el seu esperit plana per la sèrie. La reaparició de Lawrence destarota la plàcida vida de Daniel LaRusso. Recordar els ensenyaments del seu antic mestre per retornar al karate i a l’equilibri és una de les línies argumentals de “Cobra Kai”.
I, el saber trobar l’equilibri entre la nostàlgia més descarada i no repetir exactament el mateix esquema de la pel·lícula dels 80, és un dels encerts d’aquesta nova sèrie que, ara com ara, només es pot veure pel servei YouTube. Els dos primers capítols es poden visionar de forma gratuïta. Per a la resta cal pagar 2,49 euros. El pilot ha arribat als 40 milions de visualitzacions en el seu primer mes d’emissió.
Que “Cobra Kai” és nostàlgia és evident. Tampoc no se n’amaguen utilitzant, sense vergonya, imatges de la pel·lícula original i amb una banda sonora pròpia dels 80s (força enganxosa, per cert). El més fàcil hagués estat, com han fet en els remakes, repetir l’esquema, els tics, les bromes, les lluites… En canvi s’han esforçat per dotar de trames noves, de donar entitat als personatges amb virtuts i defectes, de fer girs en el que haguessin estat les línies argumentals més obvies i, fins i tot, fer bromes amb referències evidents que tothom espera.
“Cobra Kai” és una picada d’ullet als enyorats, però també sap oferir material al nouvingut.
La recomanem?
Està clar com l’aigua: si us va agradar la pel·lícula “Karate Kid”, repetiu de tant en tant allò de “dar cera, pulir cera”, quan la fan a la tele encara us enganxeu, la “grulla” final us fa saltar una llagrimeta d’emoció mentre sacsegeu el cap plens d’orgull com el Senyor Miyagi i sobretot, la recordeu amb carinyo, ja podeu estar segurs que us encantarà “Cobra Kai”. I us agradarà no només pels records, sinó també perquè és una ficció coherent i ben construïda. No serà una sèrie que trencarà motllos, ni una gran producció a tots els nivells, però us enganxarà, passareu una bona estona i té un cliffhanger genial que us farà desitjar la segona temporada, ja.
Si no sou fans o sou d’una nova generació crec que tampoc és una mala sèrie. Malgrat que una bona part de la història es basa en Daniel LaRusso i Johnny Lawrence, hi ha una nova generació amb nous problemes. La sèrie sap no optar pel més obvi. Aquí els “losers” seran els que entrin en el dojo de “Cobra Kai”. De seguida es veurà com el lema de “no hi ha pietat” i el poder, no només defensar-se, sinó també atacar, els convertirà en el mateix que els perseguia a ells. Temes com el ciberassetjament planen pels problemes d’una nova generació que pot trobar en el karate una nova filosofia de viure, però no serà fàcil.
Envía una resposta