Goya, lo sublime terrible
9Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

La gran paradoxa del corrent il.lustrat del començament del segle XIX fou que la búsqueda del coneixement i la fugida cap a la llum de temps foscos va generar el naixement dels grans monstres de la raó. Poe, Shelley i Goya, contemporanis en el temps, que no en l’espai, van crear els grans monstres de l’ID, com diria molts segles endavant el malaurat Doctor Morbius al prohibit planeta Altaïr.

Goya, protagonista de l’obra gráfica “Lo sublime terrible” que ens ocupa, turmentat després de guanyar-se a cop de pincell l’admiració i l’adulació de tota la grandesa d’Espanya i Europa, está absolutament fora de sí. Malalt, amb la sordesa condemnant-lo a un aïllament pitjor al que l’empenyia la seva insatisfacció creativa: fart de retratar als petulants reis europeus, les seves amants i els seus aduladors, angoixat per la guerra i deprimit per la falsa restauració d’un rei absolutista i ignorant, es refugia fora de la cort per recuperar la salut i la cordura. Buscant la llum…

Com no podia ser d’una altra manera venint d’un guionista nominat al premi Eisner per una altra novel.la gráfica dedicada a un altre personatge artístic, Antoni Gaudí, El Torres ens mou durant tota la trama pels turmentats pensaments d’un personatge que es veu enfrontat als seus temors més irracionals degut a la seva malaltia i a la seva insatisfacció creativa que neix de la necessitat d’acomplir els desitjos dels seus mecenes. Amb cada sant que pinta, amb cada noble que retrata, Goya percep que moren el seu art i la seva autoestima. I s’enfonsa més i més dintre dels temors culturals i religiosos que segles d’ignorancia i repressió havien tirat a sobre de la raça humana per controlar-la dins d’una irremediable fatalitat.

Goya lo sublime terrible

Representar gráficament aquesta angoixa, la foscor dels dies del pintor i la oposició a la llum de l’obra i la figura de Goya, és tot un repte artístic que enfronta Fran Galán amb un èxit total. A “Goya, lo sublime terrible“, la dinámica del relat, tens i obsesiu amb moments fluctuants entre la fosca miseria dels dimonis interns de Goya amb els moments de llum i luxe, records de la seva època d’èxit com a pintor de la cort, tenen un reflexe espectacular gràcies a un dibuixant minuciós que ha fet una tasca impressionant per transmetre l’obra d’un gran mestre de la pintura dins d’una novel.la gràfica.

El diàleg que s’estableix entre la història i el grafisme de la novel.la, ajuda en tot moment a mantindre la tensió i l’atenció sobre la lectura. Passar de plana suposa un esforç quan estem a les parts tenses de l’argument, perque el dibuix té la força de l’hipnotisme dels quadres foscos de Goya. I els moments de llum transmeten una calma i grandesa que reté al lector i li fa contenir l’alè al avançar la lectura, perque tot l’argument respira una fatalitat inevitable.

Imperdible, “Goya, lo sublime terrible” s’ha de gaudir i gaudir moltes vegades. La riquesa de matisos i sensacions mereix una relectura rera l’altra, per fugir de la tirania dels monstres de l’ID.



Editorial: Dibbuks
Dibuixant: Fran Galán
Guionista: El Torres
Pàgines: 112
Format: Color, cartoné, 19,5 x 27,5 cm
Preu: 25€


Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies