Disobedience
7.5Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

Primera pel·lícula llarga rodada en anglès pel seu director –i amb un repartiment completament internacional–, Disobedience és el sisè film del xilè Sebastián Lelio, un realitzador que té una particular sensibilitat per l’univers femení i les qüestions de gènere i que, ja de fa anys, s’ha mostrat preocupat per temes que constitueixen els principals moviments tectònics de la societat contemporània, com ara la redefinició dels rols sexuals o la necessitat de resoldre la tensió entre l’individu i la col·lectivitat.

N’hi ha prou de recordar el seu primer gran reconeixement internacional, Gloria (2014), sobre una dona madura que compensa l’angoixa pel pas del temps amb la seva afició al ball, o el film immediatament anterior a Disobedience, i ben recent, Un mujer fantástica, que l’ha fet mereixedor, enguany, de l’Oscar a la millor pel·lícula estrangera, el qual narra la peripècia vital d’una transsexual que tracta inútilment de ser acceptada socialment. Amb Disobedience, Lelio fa una nova aportació al tema, ara mitjançant la solvent adaptació cinematogràfica de la novel·la homònima de l’escriptora anglojueva Naomi Alderman (2006), que narra el retorn circumstancial a Londres, a causa de la mort del pare, rabí molt respectat d’una sinagoga ortodoxa, de Ronit Krushka, fotògrafa novaioerquesa. Durant el breu lapse de temps que va des de l’arribada fins al funeral del pare, l’exiliada (Rachel Weisz, coproductora i impulsora inicial del projecte) recupera els llocs de la seva adolescència anglesa, marcada pel rigorisme religiós que envolta la comunitat jueva londinenca, i reprèn el contacte amb la beata Esti (Rachel McAdams, magistral), antic amor de joventut, ara casada amb un amic comú de totes dues, el rabí Kuperman, deixeble predilecte del difunt i cridat a succeir-lo al capdavant de la sinagoga.

Disobedience D'A Festival

Es tracta d’una pel·lícula de tremp clàssic, filmada amb eficàcia i amb una estudiada manca d’estridències, que proporciona un to gèlid i tanmateix serè del conjunt. Aquesta bona feina es manifesta, per exemple, en l’hàbil estudi del règim corporal de separació de sexes que regeix en l’heterotop de la comunitat religiosa, on homes i dones no poden besar-se ni tan sols entre parents. Però també en moltes i discretes estratègies formals. Així, els plans tancats i opressius, o les vistes panoràmiques amb una falsa càmera fixa –que sap crear tensió amb un molt lleu moviment d’aproximació–, o en el predomini de primers plans que, gràcies a un esplèndid treball actoral de la tríada protagonista -amb Alessandro Nivola, en el paper del marit–, saben transmetre la tensió interior dels personatges. O el tractament del color, dosificat en funció del moment dramàtic. O la dinàmica estructural entre dins i fora –interiors per a les escenes de comunitat, exteriors per als instants d’alliberament de les protagonistes–, amb el moment central d’aquell interior extern que és la cambra d’hotel on les dues dones recuperen el temps amorós perdut amb una passió caníbal. Lelio, que ja havia excel·lit en les escenes íntimes de Gloria, on va filmar amb versemblança cossos enllà de la primavera de la vida, planteja l’escena de l’encontre amorós entre les magnífiques anatomies de Weisz i McAdams amb la mateixa voluntat de crear imatges i defugir tòpics que en aquella, en aquest sentit i en d’altres –si bé no sempre–, molt més modesta pel·lícula xilena. Així, lluny de ser un interludi sexual de compromís per justificar la carnada publicitària del film, en aquesta escena, que un cineasta menys hàbil hauria tramitat com a mer parèntesi previsible farcit de llocs comuns, Lelio ens regala minuts de cinema d’una sensualitat intensa que segurament passaran a integrar els fons del museu imaginari dels espectadors, homes i dones. “La dulce boca que a gustar convida”, que diria Góngora, luxós, documentat i improbable cinèfil.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies