Engrunes | La Finestra Digital
Engrunes
8.5Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

Engrunes, el muntatge teatral que de la mà de Montse Bonet i de Rumb Teatre, presenta a la Sala Fènix una al·legoria contemporània de Hansel i Gretel dels Germans Grim.

La pobresa i la fam esdevenen víctimes de la promesa d’un món millor, d’una casa de xocolata que esdevindrà més que un destí, un miratge. A partir de l’abandó de Hansel i Gretel, l’obra s’endinsarà per un bosc de dificultats i penúries que retrataran els trajectes de milers de persones per fugir de la misèria. Aquest fet col·locarà els espectadors en un compromís moral, en un mirall de la societat que ens té atrapats.

Sobre un espai petit, la funció pren la història com un joc, com un joc de nens que rere una aparent innocència ens colpeja l’ànima amb veritats molestes i reflexions impertinents. La intel·ligent direcció de Montse Bonet sap transmetre un missatge compromès amb una elegància fascinant. El gest, la música i les joguines s’alternen a la cerca d’una vida millor. Amb un treball curós i directe, les convincents interpretacions d’Àgata Cabezas, Òscar Romera i María Jover agiten les consciències del pati de butaques. El ritme s’abraça amb la pausa. El silenci ofega el crit. I les cançons i les paraules teixeixen llaços entre dos mons aparentment oposats que sorprenentment es van assemblant cada cop més.

Engrunes

Ens trobem davant d’una proposta poètica que posa el dit a la nafra de la consciència col·lectiva. Un retrat d’una societat emmalaltida a cop de talonari, que construeix cases de xocolata inabastables. La contraposició de la pobresa amb la riquesa, de la justícia amb la injustícia, del desig amb l’avidesa, dels viatges solidaris amb els de la desesperació… van filant un joc de forces oposades que van estripant judicis i prejudicis. D’aquesta manera, Engrunes aconsegueix posar sobre la taula una realitat incòmoda. Una realitat que sovint albirem des d’un punt de vista interessat. En definitiva, Engrunes sacseja pensaments i emocions amb una proposta escènica capaç de brillar en la modèstia. El desarrelament de la humanitat convertit en una pastanaga irreal, la cobdícia lligant la fantasia en un trajecte violent. I, a la fi, l’aproximació de dos universos on mite i realitat s’acaben confonent.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies