‘Happy As Lazzaro’, la millor pel·lícula de la curta filmografia de la italiana Alice Rohrwacher i ‘Shoplifters’, el millor del japonès Hirokazu Kore-eda en molts anys, entren a la majoria de les llistes de pel·lícules que haurien d’estar en el palmarès d’aquesta edició.
‘Happy As Lazzaro’ de Alice Rohrwacher
Després d’emportar-se el Gran Premi del Jurat de l’edició de 2014 per ‘El país de las maravillas‘, la italiana Alice Rohrwacher es trobava en totes les travesses prèvies entre les favorites per endur-se la Palma d’Or per ‘Happy As Lazzaro‘, favoritisme confirmat després de la projecció de la pel·lícula.
Com ja va passar en el seu anterior film, Rohrwacher torna a inventar-se un món únic, màgic i personal. Aquesta vegada es diu Inviolata. Un microcosmos fora del temps i de l’espai sense necessitat de relació amb l’exterior. Encara que els seus personatges visquin enganyats, tampoc troben necessitat de sortir de la seva bombolla en la qual impera la solidaritat, el suport mutu i la confiança en el proïsme.
I només en aquest món bucòlic podria existir un personatge tan especial com el Lazzaro feliç del títol. Un personatge que no coneix la malícia, innocent, com tret d’una altra època, un sant sense miracles que es converteix en l’ànima de la pel·lícula. Solament una cineasta amb la sensibilitat i la humanitat d’Alice Rohrwacher és capaç d’inventar-se aquest món, aquests personatges i construir a partir d’ells una faula fascinant i suggerent, plena de misteris i simbolismes i al seu torn recrear-los de manera tan realista, gràcies en part a la seva excel·lent fotografia naturalista a 16mm.
Partint d’uns fets reals (el 1982 es va descobrir que una aristòcrata italiana explotava un centenar de pagesos mitgers), Alice Rohrwacher s’inventa un món regit pel realisme màgic i a través de la seva mirada ens ho plasma a la pantalla en forma de cinema social , humanista i polític. Pur neorealisme màgic italià.
‘Shoplifters’ de Hirokazu Kore-eda
Ja ens havia explicat a “De tal padre, tal hijo“, que per a formar una família el vincle biològic pot o no ser determinant. Ja ens havia demostrat a ‘Nadie sabe‘ que una bona manera de denunciar alguns aspectes de la nostra societat és mostrant la vida dels que viuen al marge de les seves normes.
I combinant aquests dos elements, el japonès Hirokazu Koreeda, ha creat ‘Shoplifters‘, en què explica el dia a dia d’una ‘família’ composada funcionalment per una àvia, un pare, una mare i 3 fills, encara que no hi hagi vincles de sang entre ells. Una família en la qual en lloc de qualsevol enllaç de sang, hi ha vincles d’amor, afecte i necessitat. Perquè el que uneix els membres de la família de ‘Shoplifters‘ és la necessitat que tenen uns dels altres i el fet que junts estan millor que cada un pel seu costat.
Per si això no fos un terreny prou incòmode per als ‘benpensants’, els protagonistes de ‘Shoplifters‘ no són gent d’ordre. Kore-eda ens mostra que al Japó també hi ha la picaresca. Els membres d’aquesta família cometen petits robatoris per sobreviure, participen en petits estafes, ‘segresten’, els nens no van a classe… Però el director japonès pren partit per ells. Per uns personatges fora del sistema. I s’atreveix a ser políticament incorrecte a través de la humanitat de la seva mirada i no de la provocació.
‘Shoplifters’ és una pel·lícula sobre el que és una família, ser pare i la pèrdua de la innocència de la infància d’un noi preadolescent. Aquesta vegada tot i que l’embolcall de la pel·lícula de Kore-eda segueix sent dolç, suau i humà, el seu interior deixa un sabor molt més amarg i trist. I cinematogràficament més satisfactori.
‘Asako I & II’ de Ryusuke Hamaguchi
I debuta a la competició per la Palma d’Or un altre director japonès, Ryusuke Hamaguchi amb ‘Asako I & II‘, adaptació d’una novel·la de Tomoka Shibasaki, que per la seva anterior pel·lícula, la monumental ‘Happy Hour‘ es va endur els premis de millor actriu per les seves quatre protagonistes i millor guió de l’edició de 2015 del Festival de Locarno.
‘Asako I & II‘ explica la història d’Asako, una dona que viu sengles relacions sentimentals amb dos homes físicament idèntics en dos moments diferents de la seva vida. Al principi amb Baku, com un primer amor fugaç i apassionat. Anys més tard amb Ryohei, l’home clavat al seu amor de joventut a què Asako s’acosta per confusió i acaben formant una parella, encara que ella no li confessi què és el que en primer lloc la va atraure d’ell.
A partir d’aquesta premissa, el guió es centrarà en el conflicte d’Asako i les seves inseguretats davant d’una relació on el punt de partida és tan incert. En l’estrany triangle amorós que formen els seus tres protagonistes al llarg del temps. De debò està enamorada del Ryohei o la seva atracció es deu al fet que el percep com la continuació de la història d’amor de joventut interrompuda?
Tot i les anades i vingudes d’aquest drama romàntic, dels vaivens de Asako en continu dubte sobre la veritable naturalesa de la seva relació amb Ryohei, Hamaguchi evita els cops d’efecte o els subratllats melodramàtics. Deixa que la història avanci de forma fluida, centrant-se en els personatges i enriquint el drama a través de les mirades dels amics de la parella i buscant la connexió, no sempre senzilla, amb l’espectador acostumat a històries romàntiques més definides.
Envía una resposta