Ha acabat el D’A. Un any més, el Festival de Cinema d’Autor de Barcelona ha ofert una fantàstica sel.lecció de pel·lícules. El jurat de la Secció Oficial ha atorgat el Premi Talents al film Village Rockstars, dirigit per la realitzadora Rima Das. Estrenada al passat Festival de Toronto, la pel·lícula narra la història d’una nena de 10 anys d’un petit poble de la Índia que, malgrat les seves privacions, somia amb tenir una guitarra i formar una banda de rock. El jurat de la crítica ha premiat a Trinta Lumes, de la gallega Diana Toucedo. I el Premi del Públic, concedit a partir de les votacions dels espectadors, ha recaigut en el film italià A Ciambra, de Jonas Carpignano.
Disobedience
El director xilè Sebastián Lelio va assolir la fama internacional amb la seva quarta pel·lícula, Gloria, el retrat d’una dona de seixanta anys que busca l’amor després de la seva separació, estrenada a la Berlinale de 2013. Quatre anys després, Lelio torna al Festival de Berlín amb l’aclamada Una mujer fantástica, la història d’una dona transsexual que ha d’enfrontar-se als prejudicis socials després de la mort de la seva parella, una de les millors pel·lícules de l’any passat i guanyadora de l’Òscar a la Millor pel·lícula estrangera. Disobedience és la seva nova pel·lícula, la seva primera incursió nord-americana, rodada en llengua anglesa. I, novament, Lelio torna a realitzar un film excel·lent que el confirma con una de les veus més sòlides del cinema actual.
Basada en la novel·la homònima de l’escriptora britànica Naomi Alderman, la història explica el retorn de Ronit (Rachel Weisz), una fotògrafa establerta a Nova York, a una societat jueva ortodoxa de Londres, després de la mort del seu pare, el rabí de la comunitat. Allà Ronit es retroba, després de molts anys, amb Esti (Rachel McAdams), la seva amiga de la infància que s’ha casat amb un altre amic seu, Dovid (Alessandro Nivola), hereter religiós del rabí.
Lelio va treballar en l’adaptació de l’obra d’Alderman amb la dramaturga Rebecca Lenkiewicz, coautora del guió d’Ida (Pawel Pawlikowski), una altra excepcional pel·lícula. Lenkiewicz i Lelio han construït una història molt consistent que explora els límits del desig i de la llibertat individual, temes àmpliament presents a la cinematografia del xilè. Si a les seves anteriors pel·lícules, Lelio parlava de la marginació a la que s’enfronten les dones grans o de la lluita d’una dona transsexual per ser tractada amb dignitat, en aquest film retrata a una dona, Esti, que ha de triar entre la vida que la comunitat jueva li ha dictat i la vida que realment desitja portar amb Ronit. Una dona atrapada entre la seva naturalesa homosexual i les imposicions de la identitat religiosa que descobrirà les implicacions de la desobediència. Es tracta, doncs, d’un relat universal sobre tot allò que ens conforma com a individus i sobre com triem el nostre propi camí, al marge del nostres condicionants.
Les interpretacions del trident principal són memorables, especialment la de Rachel McAdams en el paper d’Esti. McAdams és una actriu fabulosa que lamentablement a molts films ha estat a l’ombra dels rols masculins (La sombra del poder, Redención, Spotlight, Dr. Strange). En aquesta ocasió, no obstant, té espai per al lluïment amb el personatge més complex de la història. La seva interpretació transmet autenticitat, tant en els moments més alliberadors de la seva trama com amb la lluita interna que lliura. A més, demostra una gran química amb Weisz, que també sobresurt en la seva actuació.
Així doncs, com als seus anteriors treballs, Lelio ofereix un retrat directe, modern i commovedor de dones complexes que es qüestionen els marges socials. El realitzador xilè confirma amb Disobedience que és possible adaptar-se a un mercat més ampli i al mateix temps mantenir la seva veu i estil. La pel·lícula s’estrenarà a les nostres sales a finals de maig. No us la perdeu; és una de les millors de l’any.
Puntuació: 9
Envía una resposta