Avui parlem d’una de les sensacions dels darrers mesos, la pel·lícula Good Time, de Benny Safdie i Josh Safdie.

Good Time

En els darrers anys s’han estrenat pel·lícules sobre atracaments a bans, com The Town (Ben Affleck, 2010) o Hell or High Water (David Mackenzie, 2016), que han renovat aquest subgènere al oferir una disposició diferent dels seus elements comuns basada en una visió actual de la societat, de les desigualtats socials i de la crisi econòmica. Sens dubte, podríem incloure Good Time, el tercer llargmetratge dels germans Safdie, en aquesta llista. Presentada a la Competència Oficial del darrer Festival de Cannes, on va tenir una recepció entusiasta per part de la crítica i, fins i tot, va entrar a les travesses per la Palma d’Or, la pel·lícula tracta de frustrat robatori a un banc per part de dos germans, Connie i Nick Nikas. Aquest últim, disminuït psíquic, es atrapat per la policia, i Connie intentarà improvisar plans, cada cop més desesperats, per salvar al seu germà i fugir de la policia, a Queens, Nova York.

Good time D'A Festival

Tant a Go Get Some Rosemary (2009) com a Heaven Knows What (2014), els seus anteriors treballs junts, John i Ben Safdie demostraren un immens talent per a narrar amb bon ritme històries de gent del carrer. Amb la seva nova pel·lícula donen un salt endavant: Good Time és un accelerat thriller urbà, nocturn; un retrat ferotge dels baixos fons de les grans ciutats i de les misèries dels pobres diables que transiten per elles, rodat de forma nervioses, amb uns asfixiants primeríssims plans, fotografiats excel·lentment per Sean Price Williams, director de fotografia de sòlida trajectòria al circuit independent nord-americà. I amb una banda sonora al·lucinògena, plena de sintetitzadors i beats, composta pel músic d’electrònica Daniel Lopatin (aka Oneohtrix Point Never), que va guanyar el premi a la millor música a Cannes.

Un dels punts forts del film és la interpretació de Robert Pattinson del protagonista, una actuació pel record. Després d’assolir la fama mundial amb les pel·lícules de la saga Crepúsculo (2008-2012), Pattinson s’ha desmarcat de la seva imatge de seductor i ha desenvolupat papers de complexos personatges a films de directors de prestigi, com David Cronenberg (Cosmópolis, Map to the Stars), James Grey (The Lost City of Z) o la francesa Claire Denis, amb la que aviat estrenarà la cinta de ciència ficció High Life. Aquí s’ajusta perfectament al rol de delinqüent miserable embarcat a una odissea adrenalítica, gràcies a una interpretació plena d’energia i magnetisme.

Good Time és una cursa sense fons, rabiosament contemporània, que barreja thriller, drama familiar i comèdia esbojarrada. Els germans Safdie no fan concessions al públic generalista, arrisquen, i aconsegueixen una primera part fantàstica, on enllacen diverses seqüències antològiques: el patètic assalt a la sucursal bancària, la fugida accidentada en cotxe i un parell més que no avançarem. Llàstima que a mitja pel·lícula la peripècia dels protagonistes s’encalli, apareguin subtrames i personatges secundaris menys treballats, i el final no acabi de ser molt encertat. No obstant, els Safdie mantenen la seva aposta pel deliri i la transgressió com a forma d’explicar aquesta història, incloent alguns apunts de crítica social. Malgrat els seus alts i baixos, s’agraeix el risc dels Safdie, dos realitzadors a seguir en els seus pròxims projectes.

Puntuació: 7

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies