Passat l’equador del festival, ens trobem amb una estranya i desconcertant pel·lícula, una perla d’aquelles que només es poden gaudir a una sala de cinema dins de la programació de festivals com el D’A.
Chien
La impagable escena inicial de Chien posa les bases de l’esbojarrada trama: una dona anuncia al seu marit que és al·lèrgica a la seva presència i que ha d’anar-se’n de casa. A partir de llavors, Jacques ho perd tot: la seva dona, el fill, la casa i el treball. Incapaç de reaccionar, es acollit pel propietari d’una botiga d’animals i acaba convertint-se en la seva mascota, en el seu gos. Si aquesta breu sinopsi no us fa fugir, busqueu aquesta cinta: per bé o per mal, la recordareu; no us deixarà indiferents.
A la realització d’aquesta marcianada es troba el director, guionista i dramaturg francès Samuel Benchetrit que adapta una novel·la pròpia. Benchetrit es va donar a conèixer amb el seu primer llargmetratge, Janis i John (2003), una comèdia delirant protagonitzada per Sergi López, Marie Trintignant i François Cluzet que va guanyar diversos premis a festivals internacionals. A Chien, Benchetrit s’endinsa a les parts més fosques de l’ànima humana i denuncia la inhumanitat de la societat contemporania, a partir d’una comèdia surrealista que recorda a les genials pel·lícules dels realitzadors grecs Yorgos Lanthimos (Canino) i Athina Rachel Tsangari (Attenberg).
El conegut actor francès Vincent Macaigne, vist recentment a Eden, de Mia Hansen-Løve, i a Las Inocentes, d’Anne Fontaine, dóna vida a Jacques, un home submís del que pràcticament no sabrem res ni podrem conèixer els seus pensaments: Jacques passeja pel film a mercè de les seves patètiques circumstàncies i de les imposicions de les persones absents de sentiments del seu món, un no-lloc on és impossible escapar, metàfora de la contemporaneïtat. El guió, escrit per Benchetrit i el seu guionista habitual, Gábor Rassov, planteja qüestions com la irracionalitat de l’ésser humà, la deshumanització de la nostra societat, la manipulació i el poder.
Amb una antològica seqüència final, Chien es confirma com una rara espècie, sorprenent, provocadora, radical i, fins i tot, commovedora.
Puntuació: 8,5
Envía una resposta