Passat l’equador del festival, ens trobem amb una estranya i desconcertant pel·lícula, una perla d’aquelles que només es poden gaudir a una sala de cinema dins de la programació de festivals com el D’A.

Chien

La impagable escena inicial de Chien posa les bases de l’esbojarrada trama: una dona anuncia al seu marit que és al·lèrgica a la seva presència i que ha d’anar-se’n de casa. A partir de llavors, Jacques ho perd tot: la seva dona, el fill, la casa i el treball. Incapaç de reaccionar, es acollit pel propietari d’una botiga d’animals i acaba convertint-se en la seva mascota, en el seu gos. Si aquesta breu sinopsi no us fa fugir, busqueu aquesta cinta: per bé o per mal, la recordareu; no us deixarà indiferents.

Chien D'A Festival

A la realització d’aquesta marcianada es troba el director, guionista i dramaturg francès Samuel Benchetrit que adapta una novel·la pròpia. Benchetrit es va donar a conèixer amb el seu primer llargmetratge, Janis i John (2003), una comèdia delirant protagonitzada per Sergi López, Marie Trintignant i François Cluzet que va guanyar diversos premis a festivals internacionals. A Chien, Benchetrit s’endinsa a les parts més fosques de l’ànima humana i denuncia la inhumanitat de la societat contemporania, a partir d’una comèdia surrealista que recorda a les genials pel·lícules dels realitzadors grecs Yorgos Lanthimos (Canino) i Athina Rachel Tsangari (Attenberg).

El conegut actor francès Vincent Macaigne, vist recentment a Eden, de Mia Hansen-Løve, i a Las Inocentes, d’Anne Fontaine, dóna vida a Jacques, un home submís del que pràcticament no sabrem res ni podrem conèixer els seus pensaments: Jacques passeja pel film a mercè de les seves patètiques circumstàncies i de les imposicions de les persones absents de sentiments del seu món, un no-lloc on és impossible escapar, metàfora de la contemporaneïtat. El guió, escrit per Benchetrit i el seu guionista habitual, Gábor Rassov, planteja qüestions com la irracionalitat de l’ésser humà, la deshumanització de la nostra societat, la manipulació i el poder.

Amb una antològica seqüència final, Chien es confirma com una rara espècie, sorprenent, provocadora, radical i, fins i tot, commovedora.

Puntuació: 8,5

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies