Un assassí a sou descobreix que la solució a la seva apatia vital podria ser convertir-se en actor. Aquesta és la premissa de sortida de la nova sèrie de l’HBO, “Barry”. Dirigida, escrita i protagonitzada per un ex Saturday Night Live, Bill Hader compartint escriptura i direcció amb Alec Berg, autor de “Silicon Valley”, ofereix una mescla entre drama i humor negre que ja li ha proporcionat la renovació per a una segona temporada.
De què va?
Ficcions que retraten les aventures i desventures d’un aspirant a actor, hi ha un munt. La cursa de fons de les nombroses persones que viatgen a Los Angeles per provar fortuna és llarga i s’ha abordat tant des del punt de vista del drama com des de la comèdia. I si bé ha esdevingut un tema “típic”, a “Barry” és una de les primeres vegades en que ens trobem amb un aspirant que té una altra feina tan peculiar com la d’assassí a sou.
Anem a pams: El protagonista, el Barry del títol, és un assassí a sou. Executa amb precisió quirúrgica els seus encàrrecs mentre que a la seva vida li manquen vincles afectius. I Barry no és feliç. Viu amb desgana. Mata encara amb més desgana.
Un bon dia, la màfia russa li encarrega matar un noi que s’ha embolicat amb la dona d’un dels seus caps. Mentre el segueix, acaba accidentalment en una prova per a una escola de teatre i s’adona que actuar l’omple tot el que l’assassinat no ho fa. Clar que també hi ajuda que a les classes hi hagi la Sally, una noia que li roba el cor malgrat la seva ineptitud a l’hora de demostrar-ho. Barry es disposa a deixar de matar per tal d’aprendre a ser actor, però no li serà tan fàcil.
Qui hi ha al darrere?
“Barry” està cocreada, dirigida i protagonitzada per Bill Hader, un dels principals actors de Saturday Night Live entre 2005 i 2013. Un tipus de gest sever, que sap ser inexpressiu i encaixa a la perfecció amb aquest paper d’assassí desencantat. Al seu costat, compartint escriptura i direcció, Alec Berg, autor de “Silicon Valley” El resultat és una sàtira mordaç que proposa, efectivament, un pas més enllà respecte a la mescla de temàtiques àmpliament abordades, per separat, en la ficció televisiva. La sèrie mescla un assassí a sou i aspirants a actor i en surt més que ben airosa.
Un altre dels atractius de la sèrie és el seu repartiment en el qual destaca, a més d’aquest particular protagonista, el seu mentor teatral, interpretat pel genial Henry Winkler. Completen el repartiment, a més, Stephen Root, Sarah Goldberg, Anthony Carrigan i Glenn Fleshler.
El guió de “Barry” té especial gràcia per tot aquell que es consideri un cinèfil. Els aspirants a actors s’inspiren constantment en escenes emblemàtiques de pel·lícules com “Magnolia” o “Amor a quemarropa” per mostrar les seves aptituds actorals, mentre que, en el bar, després de classe, el cinema també és el centre de la conversa.
La recomanem?
Sí, us la recomano. “Barry” sap mantenir un delicat equilibri entre el drama personal, els tocs més foscos de la feina del personatge principal i un humor contingut i intel·ligent.
La primera temporada són 8 capítols amb una durada ideal de 30 minuts i amb una segona ja confirmada. La sèrie és ideal pels amants de personatges complexos i enyorats, en certa manera, de “Dexter”. Barry no deixa de ser un assassí en sèrie cansat de la monotonia del crim, la seva manera de vestir és molt semblant a la de Dexter quan va de cacera, que, de sobte, troba una nova afició (i una noia) que l’omplen molt més. Però clar, no li és fàcil deixar la seva vida anterior i tot se li complica de mala manera.
Els capítols passen com si res. És d’aquelles sèries on acabes rient de situacions violentes i exagerades (els dolents són bastant peculiars) mentre pateixes per un personatge que, estrictament parlant, no s’ho mereix. A més l’evolució de la trama sap crear punts de girs suficients per enganxar l’espectador, perquè en cap moment hagi monotonia en el que li passa en Barry.
Destacar la interpretació de Bill Hader amb la seva expressió apàtica, de no sentir pràcticament res o no saber expressar-ho però a la vegada sabent despertar tendresa cap a un individu que és com un tros de suro i que es guanya la vida com se la guanya.
En resum, una d’aquelles sèries curtetes per mirar a la tens un moment lliure i que, si us enganxeu, ben segur que la trobareu a faltar quan acabeu els 8 capítols.
Envía una resposta