El D’A Film Festival segueix oferint als espectadors bones propostes per gaudir de talentoses pel·lícules de la cinematografia mundial. A continuació, comentem una de les més interessants vistes fins a la data. Un film que mostra una Nova York allunyada de les belles postals, de la seva cara més atractiva, per endinsar-se a una realitat crítica.

Nadie nos mira

Nico és un actor d’Argentina, conegut per una telenovel·la d’èxit. La crisi que li genera una relació tòxica amb Martín, el productor de la sèrie, el porta a anar-se’ a Nova York per aconseguir noves metes professionals. Però el somni americà no li resultarà gens fàcil: mentre intenta trobar algun paper, es guanya la vida cuidant al nadó de la seva amiga Andrea. Nadie nos mira és la tercera pel·lícula de la directora i guionista Julia Solomonoff. Resident els darrers anys en aquesta ciutat, el nou treball de la realitzadora argentina es basa en bona part en les seves pròpies experiències quan hi arribà per primera vegada i va realitzar tot tipus de feines per tal de sobreviure.

Nadie nos mira

Al cinema recent trobem moltes pel·lícules sobre el que suposa emigrar i enfrontar-se a una cultura diferent a la dels teus orígens i començar una nova vida. Sense anar més lluny, fa uns mesos s’estrenava Most Beautiful Island, la fantàstica òpera prima d’Ana Asensio, sobre una espanyola sense papers a Nueva York amb una situació econòmica tant precària que ha d’acceptar tot tipus de feines. Nadie nos mira no parteix d’una premissa tant problemàtica per al seu protagonista, ja que Nico no viu cap situació especialment crítica al llarg de la història, ni es troba sol a la ciutat i té diverses ocupacions. En aquest sentit, aquest film no tracta tant sobre la immigració com del desarrelament, de la sensació d’exclusió, de no trobar el teu lloc en un context molt poc familiar. Així, a diferència d’altres cintes de temàtica similar, la història de Nadie nos mira, escrita per Solomonoff conjuntament amb la guionista Christina Lazaridi, no planteja un conflicte interior, no exterior: la angoixa existencial del seu desubicat protagonista.

Nico és interpretat amb notable credibilitat per l’actor argentí Guillermo Pfening, guanyador del premi al millor actor al Festival de Tribeca de 2017. Pfening transmet amb versemblança les angoixes i contradiccions d’un personatge que es passa els dies actuant, amagant les seves expectatives frustrades i negant la seva precària situació, fins a la resolució de la seva trama íntima, a un arc de transformació molt ben elaborat. A la realització, Solomonoff s’allunya premeditadament dels bells plans generals típics de Nova York; al seu lloc, hi ha una profusió de plans mig que emmarcant perfectament la visió de la cineasta per aquesta història. La pel·lícula compta també amb una excel·lent fotografia de Lucio Bonelli, qui ja va treballar a l’anterior film de Solomonoff.

Nadie nos mira

Produïda per Miss Wasabi, la companyia d’Isabel Coixet, que també ha estat recentment en la producció de Les distàncies, una altra notable pel·lícula sobre la desorientació a la trentena, l’estrena de Nadie nos mira està prevista a les nostres sales per a dintre de poques setmanes. El seu visionat és molt recomanable ja que explica una història actual, propera i oberta al diàleg, de forma intel·ligent i subtil.

Puntuació: 8

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies