El passat divendres 20 d’abril va començar la segona edició del BCN Film Fest, la proposta cinematogràfica dels Cinemes Verdi de Barcelona, que acull una selecció de pel·lícules del panorama internacional relacionades majoritàriament amb la literatura i/o la història. Aquest any, la Secció Oficial està composta per tretze títols, films que adopten obres literàries, fets històrics o la biografia de personalitats rellevants. BCN Film Fest completa la seva programació amb un conjunt d’interessants documentals, una secció de comèdies europees i una retrospectiva de Ingmar Bergman. Iniciem el nostre repàs al festival amb l’estupenda pel·lícula que l’ha inaugurat: La sociedad literaria y el pastel de piel de patata.

La sociedad literaria y el pastel de piel de patata

La sociedad literaria y el pastel de piel de patata

A la fèrtil cinematografia anglesa trobem una certa obsessió per les històries relatives a les Guerres Mundials. Podem distingir-ne de dues classes: les que relaten grans successos o proeses de destacades personalitats, principalment masculines, com Dunkerque (Christopher Nolan, 2017) o Churchill (Jonathan Teplitzky, 2017), i les que parlen de la lluita diària de persones comunes, anònimes, en general femenines, i les ferides que els hi deixa la guerra, com Su mejor historia (Lone Scherfig, 2017) o aquesta pel·lícula, obra del realitzador anglès Mike Newell, director de Cuatro bodas y un funeral (1994), Donnie Brasco (1997), La sonrisa de Mona Lisa (2003) i El amor en los tiempos del cólera (2007).

Basada en la novel·la homònima d’Annie Barrows i Mary Ann Shafer, La sociedad literaria y el pastel de piel de patata s’apropa a la Segona Guerra Mundial a partir d’una història poc coneguda: l’ocupació nazi d’un petit tros d’Anglaterra, la illa de Guernsey, al Canal de la Mànega, a l’oest de la costa de Normandia. Enmig de la Segona Guerra Mundial, el règim de Hitler va atorgar una gran importància al control de les illes del Canal. Per aquesta raó, Guernsey fou envaïda per les tropes alemanyes i es construïren grans búnquers al llarg de la seva costa. Fins a la finalització de la contesa militar, els humils pobladors de Guernsey van tenir que conviure amb els nazis, abandonats a la seva sort per un Regne Unit que es despreocupà d’aquestes illes.

En aquest context, la protagonista d’aquesta història, Juliet Ashton, és una escriptora de Londres que durant la guerra es llaurà un nom gràcies a uns articles humorístics, signats sota pseudònim. Acabada la guerra aconsegueix un gran èxit editorial gràcies a la publicació d’una recopilació dels seus millors articles. Arrel de la carta que li escriu un desconegut des de Guernsey, Juliet descobreix l’existència del peculiar club de lectura del títol, la història de la seva formació, les lectures preferides dels seus integrants i, sobretot, les ferides que els hi ha deixat l’ocupació alemanya durant la guerra.

La sociedad literaria y el pastel de piel de patata

Malgrat la seva previsibilitat, un dels grans encerts del film és el seu guió, un gran treball d’adaptació de la novel·la al cinema, obra dels guionistes Thomas Bezucha, Kevin Hood i Don Roos, que condensa les diferents trames de la història, centrant-se en l’evolució dramàtica del seu personatge protagonista. Juliet és una dona jove, rica i independent, promesa amb un atractiu nord-americà, i que ha aconseguit ràpidament un gran èxit literari. No obstant, està colpejada emocionalment per la mort dels seus pares durant la guerra, incapaç de trobar el seu lloc entre la societat acomodada de Londres. A Guernsey, Juliet trobarà unes persones més afins a ella, un sentiment de pertinença a una comunitat fraternal; el seu lloc al món. La trama del film és, doncs, un recorregut cap a la superació de la insatisfacció de la protagonista.

Recolzat en una excel·lent fotografia de Zac Nicholson, Newell presenta un Londres de postguerra depriment, amb edificis demolits i parets esquerdades, metàfora perfecte de les ferides internes de Juliet, interpretada amb delicadesa per Lily James, coneguda pel seu paper de Lady Rose MacClare a la premiada sèrie Downton Abbey i per protagonitzar la versió de Cenicienta de Kenneth Branagh, l’any 2015. La cinta també es beneficia de les bones interpretacions de la resta del seu elenc que donen vida a uns personatges amb entitat pròpia, especialment els referits als membres de la societat literària.

La sociedad literaria y el pastel de piel de patata és una pel·lícula que tracta amb encert temes com el valor de l’amistat i dels llaços comunitaris en temps inestables, l’emancipació de la dona, la importància de la creació artística com a motor vital i l’amor a la literatura i als llibres. Certament, la seva arribada a les nostres pantalles, prevista per a l’octubre, desprendrà un gran encant, cap a la protagonista, Guernsey i els seus habitants. A mi m’han donat unes tremendes ganes de visitar la illa, amb un parell de bons llibres i un bloc de notes a la maleta.

Nota: 8,5

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies