Si hi ha una sèrie entre les novetats d’aquest any que ja podem preveure que acapararà nominacions als premis de la propera temporada aquesta és “Counterpart”. Tant segurs estaven la gent de Starz de l’èxit d’aquesta producció que abans d’estrenar la primera temporada ja tenien en marxa la preparació de la segona. Amb un casting de luxe i una factura impecable, els seus 10 primers capítols han estat acollits amb un entusiasme unànime per part de la crítica. Aquí ja es pot veure íntegrament a través de HBO.
De què va?
En Howard Silk (J.K. Simmons) és un funcionari de baix nivel en una agencia d’espionatge de Nacions Unides amb oficina a Berlín. Cada matí creua una porta, llegeix uns missatges en clau i anota les respostes que li dóna un home que fa el mateix a l’altra banda de l’habitació. Porta anys aspirant a que l’ascendeixin, però el seu cap, Peter Quale (Harry Lloyd), no té cap intenció de fer-ho. Per les nits, va a l’hospital a llegir a la seva dona, l’Emily (Olivia Williams), que porta un temps en coma.
Però un dia descobrirà que l’agència on treballa guarda el passatge a una realitat paral.lela, un món que ha evolucionat de manera diferent a com ho ha fet aquell en el que viu en Howard, però on existeix un altre jo de cada persona. Allà coneixerà a l’altre Howard Silk, un home que a diferencia d’ell, és fred, calculador, dominant i coneixedor de l’existència de l’altra realitat. Els dos es veuran involucrats en una complexa trama d’espionatge i jocs de poder a cavall entre les dues Berlin.
Qui hi ha al darrera?
Counterpart és obra del guionista i productor Justin Marks, a qui pocs crèdits li coneixiem a banda de la més recent adaptació al cinema de El libro de la jungla. Més conegut és el nom del director del capítol pilot, Morten Tyldum , que ja havia dirigit pel.lícules com “Descifrando enigma”, “Passengers” o “Headhunters”. La realització dels altres nou capítols de la temporada se l’han repartida a parts iguals Jennifer Getzinger (Outlander, Mad Men), Alik Sakharov (House of cards, Juego de Tronos) i Stephen Williams (Cómo defender a un asesino, Westworld).
On més pot presumir Counterpart és en la llista de noms del seu repartiment, un càsting dels que fan enveja liderat per l’oscaritzat J.K. Simmons (Whiplash, La La Land) i que compta també amb Olivia Williams, Stephen Rea, Ulrich Thomsen, Nazanin Boniadi, Nicholas Pinnock, Sara Serraiocco o Richard Schiff.
La guerra freda entre dos móns
Quan es va publicar la sinòpsi de Counterpart a molts els va venir al cap el nom de Fringe. I sí, allà hi havia també dues realitats paral.leles però les dues sèries poca cosa més tenen en comú. Aquí, l’existència d’un altre món no és utilitzat per Justin Marks com un element sobrenatural sino com una circumstancia que magnifica les idiosincràsies de les trames d’espionatge.
Quan Howard Silk descobreix l’existència de l’altre món, el passatge que els conecta ja feia 30 anys que s’havia obert. Ho havia fet durant la Guerra Freda. I això no és casual perquè el xoc entre les dues realitats es planteja a la sèrie com una segona guerra freda. Una rivalitat entre dos mons que han seguit camins diferents, que usen els avenços tecnològics de cadascun com a moneda de canvi, que recel.len l’un de l’altre i els destins dels quals es decideixen als despatxos dels pocs poderosos que coneixen la veritat i sobre el terreny amb espies i assassins que han de fer la feina bruta.
Aquest plantejament li confereix a Counterpart un aire que combina la modernor de la ciència-ficció amb el classicisme de les històries noir clàssiques.
La recomanem?
Absolutament sí. Només he de reconèixer que esperava una mica més de factor sorpresa en els girs del guió, que no sempre han estat tant sorprenents o imaginatius com podrien haver estat. Però apuntat això, “Counterpart” té tots els ingredients per fer les delicies dels fans de les trames d’espionatge, sumant-hi un plus amb el seu particular afegit de ciència-ficció.
Pels que sigueu fans del gènere hi trobareu tot l’habitual: misteri, traicions, agents dobles, infiltrats, jocs de poder… tot plegat en un món a cavall entre la modernitat i el classicisme. Però a més hi ha aquest component extra, l’existència de dues realitats paral.leles i dues versions de cada personatge. I aquest factor, molt ben portat pels guionistes, permet des de plantejar conflictes sobre la identitat personal fins a dibuixar uns retrats gratificantment complexes de les conductes i anhels dels diferents personatges. Tranquils que no us fareu un embolic, les trames estan ben plantejades, es prenen el seu temps i no deixaran que us perdeu en el qui és qui.
A nivell tècnic “Counterpart” és una delicia: el disseny d’escenaris, els subtils detalls per diferenciar un i altre món, la fotografia amb aires de cinema negre, la música de Jeff Russo,…
I després hi ha les interpretacions. J.K. Simmons està immens en el seu doble rol, abnegat marit i home obedient en una realitat, i fred espia malparit a l’altra, que acaben coincidint i reinventant-se mútuament. Ell és qui porta gran part del pes de la sèrie sobre les espatlles, però la resta del repartiment no se li queda enrera. Des de la seva esposa (Olivia Williams) a la sicaria Baldwin (Sara Serraiocco), passant per un munt de secundaris, tots tenen ocasió de demostrar la seva versatilitat en dobles rols plens de grisos.
Vistos els primers 10 capítols ens hem quedat amb la sensació que la sèrie encara pot donar molt de si amb les portes que ha deixat obertes en el final de la primera entrega. Així que al 2019 de ben segur que tornarem a creuar el portal.
Envía una resposta