En una època en que la ciència-ficció està tenint resultats molt desiguals a les taquilles i les pantalles, des de l’èxit de la saga Star Wars al fracàs recaptatori de Blade Runner 2049, Netflix ha decidit que la seva gran aposta per aquest inici de 2018 fos l’adaptació d’una novel.la cyberpunk en la que ha invertit una millonada per cada capítol. Amb referències visuals a altres obres de sobres conegudes, “Altered Carbon” té la seva personalitat pròpia i nosaltres ens sumem als seus defensors.
De què va?
En el futur, els cossos humans s’han convertit en meres fundes. La consciencia, els records, el caràcter… de cada persona es guarden en un disc cortical que es pot transferir d’un cos a un altre, fent que les persones puguin viure pràcticament per sempre mentre aquesta càpsula no es destrueixi.
En aquest món, Laurens Bancroft (James Purefoy), un multimilionari que creu haver estat assassinat, tot i que la policía va tancar el cas com un suicidi, resucita un presoner i llegendari exsoldat, Takeshi Kovacs (Joel Kinnaman) perque resolgui el misteri de la seva mort. A canvi li ofereix una fortuna i la possibilitat d’escollir un nou cos quan conclogui la investigació.
Però la tasca no será gens fácil. Kovacs haurà d’enfrontar-se no només a la seva pròpia crisi d’identitat i als records de qui havia estat ell 250 anys enrera, sino a tot el joc d’interessos i delictes relacionats amb la mort de Bancroft on juguen diversos papers la seva esposa Miriam (Kristin Lehman), el seu fill Isaac (Antonio Marziale), la seva advocada i relacions publiques (Tamara Taylor), el capità de la policía Tanaka (Hiro Kanagawa) o l’agent Kristin Ortega (Martha Higareda), ex parella del policia que vivia al cos que ara ocupa Kovacs.
Qui hi ha al darrera?
“Altered Carbon” és l’adaptació de la novel.la homònima de l’autor britànic Richard K. Morgan. De fet, aquesta és la primera d’una trilogia dedicada a Takeshi Kovacs que després va seguir en dos llibres més: “Broken Angels” i “Woken Furies”.
La showrunner és Laeta Kalogridis, guionista i productora a pel.lícules com “Shutter Island”, “Alejandro Magno” i “Terminator: Génesis”. La direcció dels capítols se l’han repartit fins a 6 realitzadors, però hi comptem noms com Miguel Sapochnik, el director responsable dels cèlebres capítols de la sisena temporada de “Joc de Trons”, o Alex Graves, Andy Goddard, Uta Briesewitz i Nick Hurran, que entre tots acumulen experiència a sèries que inclouen “Homeland”, “Daredevil”, “Doctor Who”, “Downton Abbey” i “This is us”, entre moltes altres. Un equip curtit doncs, que fa que la realització sigui un dels punts forts de “Altered Carbon”.
Per desgracia no podem dir el mateix del càsting, liderat per Joel Kinnaman (“Robocop”, “Escuadrón suicida”) i amb poques cares conegudes a excepció de James Purefoy, Hiro Kanagawa o Dichen Lachman. No per res, qui s’ha emportat més elogis, i hi estem d’acord, és el que a priori havia de ser un secundari: Chris Conner, que interpreta a Poe, la intel.ligencia artificial que regenta l’hotel on s’allotja Kovacs mentre investiga el cas.
El futur i el somni de la inmortalitat
Com a bona mostra de ciencia-ficció i més enllà de l’acció i la trama criminal central, “Altered Carbon” és d’aquelles històries que fan servir el futur per parlar d’un munt de temes sobre la humanitat.
La sèrie, com ja feia el llibre, aprofita la seva premisa per explorar un munt de derivades del fet que la consciencia humana ja no vagi lligada al cos físic. Això dóna peu a una pràctica inmortalitat i per tant, a treure també a la llum les misèries de la raça humana. “Altered Carbon” va explorant per exemple, on queden conceptes com justicia, amor o religió en una realitat en que les persones ja no moren, només canvien de funda. També la inevitable desigualtat entre classes, que fa que els més rics es puguin permetre millors cossos i maneres de divertir-se, mentre que els més pobres han de fer amb el què els toqui. I també tot d’aspectes tècnics, com la possibilitat de fer-se còpies de seguretat per evitar la mort real si mai es destrueix la càpsula, el fet que una càpsula d’una persona pugui acabar en un cos diferent en gènere, raça o edat al que havia habitat abans, o la opció de crear-se clons.
És complexe, però no complicat de seguir, ja que la sèrie té le virtud d’anar introduint aquests temes gradualment i de forma ben explicada.
La recomanem?
Sí. Sempre i quan compliu amb dues premises. Primer que sigueu fans del gènere, perquè del contrari el món futurista que presenta se us farà excesiu. I segon, que no us poseu amb “Altered Carbon” a pas ràpid o com a sèrie que està posada de fons mentre feu una altra cosa. Les derives de l’argument s’expliquen bé, però aquesta és una sèrie a la que cal prestar-li atenció o acabareu perduts.
També és una sèrie que cal veure com un tot perquè els primers capítols es dediquen a situar-nos en aquesta realitat futura i el seu funcionament i després va introduint l’acció, la trama policial, les disquisicions morals i la tensió de forma creixent i alternant diferents línies temporals. És simptomàtic que les crítiques que es van publicar per part dels que havien pre-vist els dos primers capítols van ser més fredes, però des d’aleshores les notes han anat pujant un cop vista la sèrie sencera.
En aquest sentit personalment “Altered Carbon” m’ha entretingut i interessat molt a la vegada, aconseguint l’equilibri entre els discursos metafísics i l’acció, i em sembla que dins de l’oferta de ciència-ficció és una sèrie d’alçada tant pels seus plantejaments com per la seva producció.
Si és veritat també que si li he de trobar un aspecte negatiu, aquest és el repartiment. Els personatges principals em semblen un error de càsting bastant garrafal, que et deixen amb les ganes de saber com hagués estat la sèrie amb actors i actrius més expressius i que fessin més creïbles els seus rols. Per sort alguns secundaris compensen una mica. I en el cas de que Netflix es decideixi a seguir les aventures de Kovacs en una altra temporada, la possibilitat que dóna la trama de mantener persones canviant els cossos, obre la porta a dotar-se d’un repartiment més lluït.
Envía una resposta