Columbus
9Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

“Un munt de pedres deixa de ser un munt de pedres

quan algú les contempla amb la idea d’una catedral a la ment.”

Antoine de Saint-Exupéry

Columbus, la ciutat, és una petita població d’Estats Units, ubicada a l’estat d’Indiana. L’any 1954, l’industrial J. Irvin Miller va llançar un programa per a subvencionar la construcció a Columbus d’edificis públics dissenyats per grans arquitectes. En poc més d’una dècada, famosos arquitectes com Eero Saarinen, I. M. Pei, Richard Meier, Roberto Venturi i Harry Weese, entre d’altres, construïren col·legis, esglésies, edificis d’empresa; més de 60 en total. Grans mostres de l’arquitectura moderna que convertiren Columbus en una espècie de museu a l’aire lliure. El cineasta sudcoreà Kogonada descobrí aquesta ciutat a partir d’un article al New York Times. Va viatjar allà amb la seva dona i ràpidament decidí que volia rodar-hi la seva primera pel·lícula.

Columbus, la pel·lícula, és l’òpera prima de Kogonada, heterònim de Kogo Noda, guionista japonès, col·laborador habitual de Yasujirō Ozu. Nascut a Seul, de petit Kogonada va emigrar amb la seva família als Estats Units. Després d’estudiar arts cinematogràfiques, es donà a conèixer amb una sèrie de celebres vídeos en els que explorava algunes característiques dels seus realitzadors predilectes: Ozu, Kubrick, Wes Anderson, entre d’altres. A una entrevista al programa ‘Días de cine’ (La2), amb motiu de la seva visita al Festival de Las Palmas, al 2016, Kogonada explicava que el seu pare el portava al bosc, agafava una branca que havia caigut al terra i li deia que la mirés. Sempre li parlava de la importància d’observar: “No passis per alt les coses; has d’observar-les i et donaràs compte que l’art és una forma de mirar”.

L’art és una forma de mirar. Al seu salt al llargmetratge, Kogonada exposa una forma de mirar que expressa el seu amor al detall i que conjuga a la perfecció fons i forma. El continent és una sèrie de localitzacions reals de la ciutat nord-americana, especialment alguns dels seus edificis d’arquitectura modernista més bells i emblemàtics.  El contingut és la delicada història de la trobada de dues vides que convergeixen en aquest espai. Cassey (excel·lent Haley Lu Richardson, vista a Múltiple, la darrera pel·lícula de M. Night Shyamalan) és una treballadora de la biblioteca de Columbus, apassionada de l’arquitectura de la seva ciutat, que passa gran part del seu temps cuidant a la seva mare, ex addicta a la metadona. Jin (John Cho, famós pel seu paper a les darreres entregues de Star Trek) és un sudcoreà que es troba a Columbus obligat per l’estat comatós en el que es troba allà el seu pare, amb el que fa més d’un any que no es parlen. Cassey i Jin s’apropen, a poc a poc, i comparteixen les seves derives i buits existencials.

Columbus

Mirar és el primer pas per a comprendre. La mirada de Kogonada descriu una reflexió sobre el poder de l’arquitectura i la seva profunda influència a les vides i les relacions humanes. Columbus és una exploració intel·ligent, melancòlica i captivadora de com els espais i el temps que habitem marquen i defineixen les nostres emocions. Un debut equilibrat, sòlidament construït, en el que es barregen els interessos de l’autor amb les seves influències cinèfiles. Per exemple, la petjada d’Ozu, el gran referent de Kogonada, és molt visible. Com el creador de Cuentos de Tokio (1953), Kogonada, que també és el responsable del guió i del muntatge d’aquest film, intermèdia les escenes amb diversos plans sobre passadissos i carrerons per a evocar la transitorietat de la vida moderna, que tot en aquest món passa per no tornar-hi. També es percep la influència d’Anderson i Kubrick en la recerca de les simetries perfectes, en les composicions detallistes i en els moviments de càmera.

Columbus, presentada a Sundance l’any passat i vista també al Festival de Rotterdam, Munich, Karlovy Vary i Londres, ha tingut una estrena molt exigua a les nostres sales, eclipsada per les multipublicitades pel·lícules de la temporada de premis, i actualment només pot gaudir-se en pantalla gran a Barcelona al Maldà. A l’emblemàtica sala del carrer del Pi, o en alguna de les plataformes domèstiques de cinema que ja la inclouen al seu catàleg (Filmin, Netflix, Movistar+), no es perdin aquest llargmetratge, una ‘gemma’ com la definia ‘Variety’, una preciosa obra d’art que posa en valor allò petit, l’amor cap al món que ens rodeja i que compartim.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies