Al 2013 l’oscaritzat Guillermo del Toro es va posar al capdavant de “Pacific Rim”, un divertimento cinematogràfic amb una rocambolesca historia que enfrontava uns monstres alienígenes a uns inmensos robots pilotats per humans. Ara la realització de la seva seqüela passa a mans de Steven S. DeKnight, guionista i productor de sèries com “Spartacus”, “Daredevil” o “Smallville”.
Han passat 10 anys des que el pilot Stacker Pentecost (Idris Elba) en un acte heroic va sacrificar la vida per garantir la victoria contra els Kaiju, uns monstres gigantescos que atravessant una bretxa al subsol marí amenaçaven la humanitat. Ara, el seu fill Jake (John Boyega) malviu ocupant mansions abandonades i venent restes d’aquella guerra a delinquents. Però un dia es creua en el seu camí la jove Amara Namani (Cailee Spaeny) i en Jake acabarà tornant a la base per convertir-se en l’instructor d’una nova generació de pilots de Jaegers, uns robots gigantescos dissenyats per enfrontar-se als monstres. Allà es retrobarà amb un antic company (Scott Eastwood) i amb la seva germanastra (Rinko Kikuchi). Quan amb prou feines han començat la seva preparació, sorgirà una nova amenaça que els tornarà a enfrontar als kaiju i als sinistres interessos de la corporació Shao.
A “Pacific Rim: Insurrección” DeKnight pren la justa mesura al material que té entre mans, sabent que al material de partida no cal buscar-li massa seriositat. En cap moment pretén entregar un gran desenvolupament de personatges, reflexions profundes ni diàlegs de calat. Però també se li ha de reconèixer que aconsegueix evitar que el nivel d’aquests elements que són accessoris a l’espectacle li caigui en ridiculeses. I que en l’apartat interpretatiu ha sabut trobar un John Boyega que compleix correctament amb els tòpics del seu rol i sobretot una jove Cailee Spaeny que acaba menjant la plana a la resta del repartiment.
Per sobre d’això la pel.lícula sap que el que se n’espera i ha d’entregar és un parc d’atraccions d’acció amb la magnitud que li donen els seus enormes monstres, uns robots d’última tecnología i gratacels caient i causant destrosses al seu pas. I tot i que la pirotècnia va creixent fins a culminar més aviat en el tram final, “Pacific Rim: Insurrección” cumpleix el seu propòsit amb unes quantes escenes d’acció ben pensades, efectes especials a l’alçada i unes quantes clucades d’ull al gènere clàssic del cinema de monstres asiàtic.
Així que si la sinopsi “monstres alienigenes lluitant contra robots mentre destrossen Tokio” us genera més interés que ganes de riure, teniu 1h50m d’entreteniment a la sala de cine.
Envía una resposta