Paolo Virzì ens porta una road movie madura, d’una parella en els darrers moments de la seva vida. Helen Mirren i Donald Sutherland interpreten a dos avis a la fuga que miren de reviure la seva vida passada, la llibertat d’altres temps, quan encara els quedava tot per viure. Tendra, amb els seus moments de riures i de llàgrimes, el director italià sap toca la fibra amb una història que no deixa d’estar vista i revista.
L’Ella i en John estan fugint de la cura asfixiant dels seus metges i fills. John està despistat, no té el cap massa a lloc però és tenaç. Ella és xerraire, enginyosa amb un cos fràgil que la traeix. El seu viatge a bord de la seva fidel caravana els porta des de Boston fins Key West als Estats Units a la recerca de la casa d’Ernest Hemingway.
El director italià Paolo Virzì va signar “El capital humano”, gran triomfadora dels premis Donatello de l’acadèmia italiana amb set guardons. Més tard “Locas de alegria” aconseguia l’Espiga d’Or de la Seminci de Valladolid i cinc Donatello amb una road movie femenina. Ara, amb una vocació més internacional, repeteix en l’aventura en la carretera aquest cop protagonitzada per una parella en el crepuscle de la seva vida i del seu amor.
Helen Mirren i Donald Sutherland es posen en la pell d’Ella i John, dos avis a la fuga. “El viaje de sus vidas” és una road movie senil protagonitzada per una parella gran, en no massa bon estat de salut, que decideixen escapar-se dels seus fills per fer un últim viatge, en llibertat, en la seva caravana “The leisure seeker” (d’aquí el títol original). En el seu trajecte compartiran tant moments d’alegria com d’angoixa, mentre recuperen la seva passió per la vida i el seu amor pels altres, mirant amb perspectiva i de forma diferent tot el que van deixant enrere. Fet que també els farà replantejar-se durant la seva aventura, com es veuen l’un a l’altre.
La proposta de Virzi és una història vista mil vegades, però que sap ser efectiva. Juga amb el drama, la comèdia i la fibra sensible hàbilment. Expressament o òbviament sensiblera, sap tocar la fibra conduïda per dos actors que es guanyen l’espectador i doten d’humanitat els seus personatges fins a fer-los propers.
Envía una resposta